Amb aquest escrit volem intentar acompanyar-vos en aquests moments plens d'incerteses que ens han tocat viure. Moments en què ens toca sostenir les nostres emocions i les dels infants.
La primera setmana us vam enviar, a petició d'algunes famílies, propostes per fer a casa. La segona setmana, un vídeo per intentar seguir presents amb els vostres infants. Aquesta tercera setmana, us hem fet arribar uns contes i hem elaborat aquest document, amb el qual pretenem donar-vos eines i recursos que ens ajudin a encarar aquest repte amb una mica de calma i tranquil·litat.
Som conscients que dins la comunitat que és l'escola, podem trobar moltes situacions familiars diferents. Del que estem segures és que totes suposen un repte i us intentem acompanyar des de la més absoluta humilitat.
A continuació, us plantegem una sèrie de punts que pensem us poden ajudar en el vostre dia a dia en família. Són algunes consideracions pràctiques per entendre què poden necessitar els vostres fills i filles, com expressen els canvis i la importància de les rutines que els ajudin a estar tranquils i segurs.
Acompanyament emocional
Com afecta el confinament als infants?
Els infants són molt sensibles als canvis, alguns poden produir inseguretat. Per això, necessiten estabilitat en el temps i l'espai. D'aquí la importància de les rutines, aquelles situacions que succeeixen diàriament amb un ordre i un ritme aproximats i que es duen a terme de manera molt pautada i sempre escoltant i respectant a l'infant. L'objectiu és aconseguir un ambient amb un ordre el més harmònic possible que els transmeti la seguretat que necessiten, podent així anticipar les situacions que s'aniran succeint al llarg del dia. Els grans canvis com el que estan vivint els poden expressar a través de la seva actitud (plors, rebequeries, por, dormen pitjor, reclamen més, etc.). Els hem de donar i permetre el temps necessari perquè s'adaptin a la nova situació. La figura adulta ha de transmetre tranquil·litat amb missatges com 'tot està bé'.
Com explicar a un infant de 2-3 anys que no pot sortir de casa?
Com adults, hem d'assumir que pot ser que no ho entenguin, tot i que les explicacions que els donem siguin bones i adaptades a la seva edat, ja que probablement els costarà molt imaginar-se la situació. Ho poden arribar a acceptar, però sense entendre-ho. En qualsevol cas, les explicacions han de ser clares, senzilles i breus.
Empatitzar amb ells
És bo que els permetem que expressin el seu malestar. Donar-los missatges tranquil·litzadors, com 'sortirem al carrer quan això passi', 'estem bé també a casa'. Evitar la visió dramàtica de la situació, ja que provoca impotència i podem entrar en un bucle. Hem de parlar sobre allò que sí que es pot fer estant a casa, és a dir, veure la part positiva.
Disponibilitat
Hem d'oferir regularitat a l'infant perquè pugui anticipar. El fet que l'infant sàpiga que els adults estaran disponibles en algun moment del dia, encara que en d'altres no puguin estar presents, l'ajuda a acceptar aquesta absència. Estar disponibles a una hora determinada cada dia els ofereix aquesta regularitat que necessiten, per exemple abans de dinar, fet que facilita que les estones tinguin un final predictible, ja que s'ha de parar per dinar i no perquè l'adult vulgui acabar-la.
Si les famílies han de fer teletreball o altres ocupacions, la millor opció és, sempre que es pugui, tornar-se i que l'adult que es quedi amb l'infant ha de romandre completament disponible. El fet que una part del nucli familiar pugui estar al 100% per la feina l'estona necessària, repercutirà positivament en la relació amb els infants. Tindrem més garanties que aquesta estona posterior amb els fills/filles serà de qualitat, ja que no estarem preocupats per feina que ha quedat pendent. Els nuclis familiars que per diferents motius esteu moltes estones si no totes, un sol adult, òbviament aquesta organització es complica. Però seria igualment interessant trobar estones per treballar, llegir, per poder estar després, el més present possible amb els fills o filles.
Moments de vida quotidiana
Les rutines més importants deriven dels moments d'alimentació, higiene i descans. Aquestes els ajuden a anticipar el què vindrà, creant hàbits, i d'aquesta manera, interioritzar i consolidar nous aprenentatges. Si durant aquests dies manteniu el mateix horari respecte aquests moments tan importants, els vostres fills i filles es trobaran més tranquils, aniran anticipant i desenvolupant la seva autonomia. Per exemple, si cada dia renteu les mans abans de dinar, ells mateixos anticiparan que després ve el dinar i més tard la migdiada.
Són moments que podeu intentar que els nens i nenes facin el màxim de coses per ells mateixos, oferint-los espai i temps, per tal que puguin assolir petits reptes, oferint culleres o forquilles, que es vesteixin o desvesteixin, que participin en parar o desparar taula. En definitiva, que facin tot allò del que ells/es són capaços i ho són més del que ens podem imaginar.
Són espais que ens permeten tenir moments de relació única, en què és interessant mantenir una atenció plena, doncs afavoreixen la creació de vincles, diàleg i aporten seguretat i aprenentatge.
Activitats quotidianes
Aprofitar les iniciatives dels infants per iniciar el joc (per exemple, si ens dóna un objecte, o n'agafa un en particular, etc.). Quan l'adult treballa fent activitats domèstiques, és a dir, quan realitza accions manuals (no treball intel·lectual) actua com a aliment del joc de l'infant, pel fet d'estar en una etapa d'imitació. Això no vol dir que hem d'esperar que els infants ens ajudin en les tasques domèstiques, sinó que els hem de deixar llibertat perquè facin la imitació a la seva manera. Per exemple, a infants de 2-3 anys amb germanets nadons, podem oferir-los un nino perquè sigui el seu 'bebé', mentre el pare o la mare s'ocupa del nadó. En cas que vulguin participar en les tasques domèstiques, donar-los l'oportunitat i aprofitar el seu interès per fer una activitat conjunta.
Emocions i sentiments
Aquesta situació és complexa per tots, per tant haurem de sostenir emocionalment als nostres fills i filles, a la vegada que haurem d'aprendre a manegar-nos amb totes les emocions que ens provoca als adults aquesta situació. Per tant, haurem de fer un doble esforç per aprendre de nosaltres mateixos i acompanyar-los. Hem de tenir clar que no som ni mestres ni monitors, simplement pares i mares que estem vivint una situació complexa, que segur no podem estar al 100%. No ens culpabilitzem.
Pel que fa als infants, es mouen en el binomi malestar - benestar. Com la majoria tenen encara un llenguatge incipient, tot ho transmeten amb la seva actitud (plor, angoixes, reclamant més atenció, etc.). Per tant, no us angoixeu si els vostres fills/es estan més sensibles o irritables. És bo que expressin el que senten i que vosaltres els acompanyeu en aquest procés.
Necessitat de moviment i joc
Els vostres fills i filles estan en una edat en què, com ja sabeu, necessiten moure's i experimentar amb el seu cos. És adient que els facilitem un espai on puguin esplaiar-se i rebaixar l'energia. També és bo que anem alternant estones en què juguem amb ells conjuntament i d'altres en què realitzin un joc més autònom. El recollir, sempre que es faci de forma lúdica, pot formar part de l'activitat. Si ells no ho recullen, ho podem fer nosaltres, és fàcil que quan ens vegin fer-ho, s'hi sumin. Sobretot, és important que no generi tensions.
Alguna idea més
Pantalles: segons els experts, s'ha de vigilar el nivell d'exposició a les pantalles, ja que crea addicció. Com més petit és l'infant, menys temps d'exposició ha de tenir a una pantalla. Tot i això, s'ha de tenir en consideració tot el conjunt de la família i valorar-ho. Per exemple, potser és millor una mica de TV, si això facilita la dinàmica familiar. Entenem que pot ser difícil de gestionar per les famílies que heu de fer teletreball, ja que implica treball intel·lectual i, amb aquest, l'infant deixa de tenir el model de l'adult que fa coses i que li serveix de model. Això pot causar-li nerviosisme i estar neguitós. Per aquesta raó, es recomana que en aquests casos, si és possible, un altre adult estigui completament disponible per l'infant.
Vídeo Trucades (0-3 anys): Es recomana buscar l'equilibri, segons veiem com estan els infants durant i després de les trucades. Una alternativa que plantegem és 'jugar a què truquen als familiars', en comptes de trucar-los de veritat. En aquestes edats no necessiten veure'ls obligatòriament; alguns sí, però d'altres no, a vegades la necessitat ve més per part dels adults. Allò que li convé a cada infant s'ha de tractar de manera particular. Un altre cas és el dels pares separats, situació que els progenitors han de veure com reacciona l'infant i prendre la decisió de fer allò que més li convingui (vídeo-trucada o joc de simulació).
Assumir les circumstàncies actuals, com adults, i ser conscients que passaran. Després de fer aquest procés intern, transmetre-ho als infants.
Davant d'aquesta situació única i excepcional que estem vivint, només intentem acompanyar-vos i fer una mica més planer el dia a dia confinats a casa. Aquests dies farem moltes coses bé i alguna equivocada, no ens culpabilitzem i intentem oferir allò que necessiten els nens i nenes, d'acord amb el què nosaltres pensem o sentim. D'aquí en sortirem amb molts aprenentatges, que de segur ens faran més grans, a ells/es i a nosaltres. Ens en sortirem!
