L' equip directiu i el claustre de professors de l'EMMSA, de manera unànime, donem suport al COMUNICAT DELS CONSERVATORIS I CENTRES PROFESSIONALS DE CATALUNYA A FAVOR D’UN MODEL D’EDUCACIÓ MUSICAL QUE INCLOGUI PLANS D’ESTUDI ESTRUCTURATS I DE LLARGA DURADA A LES ESCOLES DE MÚSICA.
Us adjuntem el formulari per signar donant suport:https://www.conservatoris.cat/comunicat-dels-conservatoris-i-centres-professionals-de-musica-de-catalunya/
COMUNICAT DELS CONSERVATORIS I CENTRES PROFESSIONALS DE CATALUNYA A FAVOR D’UN MODEL D’EDUCACIÓ MUSICAL QUE INCLOGUI PLANS D’ESTUDI ESTRUCTURATS I DE LLARGA DURADA A LES ESCOLES DE MÚSICA
Els equips directius dels conservatoris i centres professionals de música de Catalunya, com a responsables acadèmics dels nostres conservatoris i en la majoria dels centres, també de les nostres escoles de música, volem manifestar la nostra preocupació pel nou model d’escola de música i centres de les arts de titularitat pública que s’està implementant des de fa uns anys a poblacions de Catalunya o que es preveu implementar en d’altres, com fa pocs dies ha anunciat l’Ajuntament de Barcelona.
Per aquests motius manifestem conjuntament els següents punts:
1. No estem en contra del model de “Centre de les Arts”, ni qüestionem els beneficis que pugui aportar a l’educació en valors, a la cohesió social i a la sensibilització musical i artística de la població, és més, moltes de les nostres escoles i aules associades ja tenen dins de la seva oferta educativa, programes similars als que desenvolupen aquests centres en el seu Projecte Educatiu. Però creiem que aquest model no hauria d’instaurar-se amb exclusió d'altres línies d'aprenentatge musical de més de llarga durada que permetessin l’aprofundiment en la pràctica musical de l’alumnat, ni deixant en precarietat aquesta opció. Creiem que les escoles de música i conservatoris del país tenim per damunt de tot un compromís educatiu, i que en aquest compromís els projectes culturals i de cohesió social han de conviure amb els programes de formació musical que tant han contribuït al nivell musical del nostre país en els darrers 25 anys.
2. Considerem que l’actual model d’ensenyaments de música desplegat amb la LOGSE i la LOE, a través del Decret 179/1993 per qual es regulen les escoles de música i dansa de Catalunya i a través del Decret 25/2008 que estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments de música de grau professional, és un model d’èxit.
3. La formació musical de moltes generacions d’estudiants els ha permès accedir als ensenyaments superiors de música amb un alt nivell, tant a Catalunya com arreu d’Europa i en edats cada vegada més similars a la finalització del batxillerat. Per altra banda, aquest model ha assegurat una formació musical de base a la població infantil i jove de Catalunya, contribuint a augmentar els nous públics de les nostres indústries culturals així com la pràctica amateur de la societat.
El Decret 179/1993 encara vigent, manifesta que un dels objectius de les escoles de música i dansa és “Descobrir i animar els joves amb aptituds i preparar-los per cursar estudis professionals en l'àmbit de la música o de la dansa. Per altra banda, a la definició dels programes, diu que les escoles de música tindran “entre d'altres programes possibles, un de general que inclogui, com a mínim: llenguatge musical, instrument, pràctica vocal i instrumental de grup.”.
Aquests dos aspectes del decret, així com la descripció dels programes sensibilització, bàsic, aprofundiment i avançat que ha anat oferint el Departament d’Educació de la Generalitat en els diferents convenis de finançament a les escoles de música publiques, han contribuït a que moltes escoles tinguessin un pla d’estudis amb aquesta gradació, amb la qual s’han regit també la major part de les escoles de música privades.
Pensem que per donar oportunitat per igual a tota la població infantil i jove de viure experiències artístiques d’apropament a les arts, el lloc adient hauria de ser l’escola dins del marc dels seus ensenyaments obligatoris. L’escola de música pot, evidentment, desenvolupar aquest tipus de projectes amb convenis de col·laboració amb les escoles, i amb programes específics a les seves seus, però l’ensenyament de música mereix anar més enllà. Pensem que una sòlida formació musical de llarga durada en les escoles de música és el que realment pot incidir en els canvis socials i culturals a llarg termini, al mateix temps que pot conduir als nens i nenes que reben aquesta formació intensa cap a uns estudis més exigents i professionalitzadors.
Les direccions dels conservatoris i centres professionals, veiem que la implantació a les escoles de música de titularitat pública d’un model únic majoritàriament adreçat a la sensibilització artística és un trencament entre l’oferta formativa de les escoles i els ensenyaments de grau professional dels conservatoris de música. Aquest únic model comportaria una davallada de les possibilitats d’aprenentatge musical intens de la població infantil, empobrint la cultura musical del país i propiciant una davallada de nivell que impossibilitaria l’accés de l’alumnat d’aquestes escoles al grau professional i als estudis superiors, Aquest model no garanteix la igualtat d’oportunitats, i diferenciaria la qualitat amb la que podrien accedir als ensenyaments professionals els alumnes que provenen de les escoles públiques i els que provenen de les escoles privades.
Pensem que el disseny d’una educació musical i els seus centres passa per una visió ample i responsable en relació a cada territori. Cada comarca, cada municipi, cada barri d’una ciutat gran, és diferent per demografia, pel seu històric i pel compromís social dels diferents agents públics i entitats privades d’iniciativa social que hi conviuen. Les poblacions que tenen conservatoris i centres professionals, escoles de música públiques i privades, haurien de considerar el seu passat com un punt de partida i buscar el compromís cap un futur de major qualitat i equitat sense ometre a les escoles existents i amb la participació de tots els agents implicats: titulars, claustres i famílies.
Estudis contrastats de referència:
Informe Polifonia – tercera fase: https://www.aec-music.eu/userfiles/File/report-polifonia-1- music-schools-in-europe-section-a.pdf
És un document molt clarificador publicat per l’AEC -Associació de Conservatoris Superiors, i Escoles Superiors de Música d’Europa-. A la tercera fase d’aquest informe, redactada entre 2011-2014, es compara l’organització de les etapes prèvies als ensenyaments superiors en els països europeus.
Aquest informe demostra que els països que tenen una formació organitzada en els nivells mitjans generen major número d’alumnes i més alt nivell dels alumnes que ingressen en els centres superiors. També posa de manifest que l’estudi de música és un dret de tot ciutadà i que cal considerar els estudis previs a la formació superior com una formació molt valuosa per a la formació de músics afeccionats i igualment com una etapa que els països tenen l’obligació d’estructurar amb la solvència necessària que permeti els alumnes encaminar-se cap als estudis del “pre-college” (actuals estudis dels centres professionals de Catalunya) i dels centres superiors.
Estudi “Reflexions sobre la pedagogia de grup en l’aprenentatge de l’instrument”
http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/professionals/artistics/musica/documents/METODOLOGIES-EN-LAPRENENTATGE-DE-LINSTRUMENT-DEFINITIU2.pdf
Aquest informe és fruit d’un grup de treball que va ser organitzat des de la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial de la Generalitat de Catalunya amb metodologia de recerca. Entre 2012 i 2016 hi van participar un grup de professionals formats per un representant de cada un dels centres superiors de Catalunya, 2 representants de l’ACCat, dos de l’Associació Catalana d’Escoles de Música, dos de l’Escoles de Música d’Iniciativa Privada Associació Catalana; i dos especialistes en organitzar o impartir classes col·lectives.
Les conclusions de l’estudi posen de manifest el valor pedagògic de les classes individuals per tal d’assolir el nivell necessari per accedir als ensenyaments professionals de música.
Com a conclusió:
Demanem als equips directius dels centres superiors de música de Catalunya ESMuC, Liceu, Taller de Músics i Jam Session, als equips directius de les escoles de música públiques i privades i a tots els professionals de la música i el seu ensenyament, que si estan d’acord amb es continguts d’aquest comunicat, li donin suport per tal que totes les escoles de música puguin tenir dins de la seva oferta educativa, un programa intens i de llarga durada que pugui conduir als ensenyaments professionals.
Signat,
Equips directius dels conservatoris i centres professionals de música que formen l’ACCat
Barcelona, 6 de març de 2020
Link Document original: COMUNICAT DELS CONSERVATORIS I CENTRES PROFESSIONALS DE CATALUNYA
