Què fem per combatre la processionària del pi?
La col·laboració ciutadana és molt important per al control de la processionària del pi. La ciutadania pot avisar i ajudar a la detecció d’aquesta plaga en els espais verds (jardins i zones forestals). Això ens permet localitzar els punts afectats i actuar més ràpidament.
Durant aquests mesos d’hivern, en alguns pins de les àrees forestals de parcs i zones verdes de la ciutat s’hi poden veure bosses de la processionària del pi.
La seva presència genera certa preocupació entre la ciutadania pels seus efectes urticants, que sol passar quan les erugues baixen dels arbres per enterrar-se. Això fa que, a les ciutats i les seves àrees metropolitanes, la processionària es converteixi sovint en un problema de salut associat al verd urbà.
Per aquest motiu, volem explicar de quina plaga estem parlant i què fem des de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins per controlar-la.
Què és la processionària del pi?
La processionària del pi (thaumetopea pityocampa) és un lepidòpter (papallona) que s’alimenta bàsicament de les fulles de coníferes dels gèneres Pinus i Cedrus.
Els efectes més importants d’aquest insecte sobre els boscos de coníferes és la pèrdua massiva i recurrent de fulla, que afecta al desenvolupament de les masses forestals.
Com ens afecta a nosaltres?
Els efectes d’aquest insecte sobre la salut humana, i molt especialment la dels gossos, es produeix quan la papallona es troba en l’estadi d’eruga. Els pèls de l’eruga són urticants i poden provocar reaccions al·lèrgiques intenses.
En aquest sentit, l’estat més perjudicial per a la ciutadania és el moment que l’eruga es troba en el procés d’enterrament, ja que baixa pel tronc dels arbres i forma les típiques “processons” (d’aquí li ve el nom), buscant el lloc més adient per enterrar-se i fer la metamorfosis a crisàlide.
Aquesta fase normalment comença al voltant del mes de febrer i s’allarga fins al mes d’abril. Cal dir, però, que la duració dels diferents estadis pot variar en funció de les condicions meteorològiques.
I a Barcelona, on la podem trobar?
Les zones amb un nivell d’afectació més elevat són els espais verds dels barris propers a la serra de Collserola, els turons adjacents i la muntanya de Montjuïc, donat que en aquests espais es concentren les principals formacions de coníferes.
Què fem per fer-li front?
La lluita contra aquest insecte es planteja principalment amb la utilització de mètodes poc agressius, de manera que no suposin un risc per a la ciutadania.
Alhora, des de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, encarregat de la gestió del verd a la ciutat, es fan dos tipus d’actuacions: les preventives i les curatives.
Actuacions preventives
Al voltant del mes de juliol es col·loquen trampes de captura d’adults de processionària del pi (papallones). Un exemple és el que es va dur a terme a la zona forestal del parc del Guinardó aquest estiu, amb l’objectiu de conèixer la dispersió de la papallona i la quantitat d’individus existents.
A l’octubre es fa tractament amb endoteràpia als pins situats a zones sensibles (prop de les àrees de joc infantil i àrees de gossos o de pícnic). Aquest mètode permet incorporar el producte insecticida directament a la saba de l’arbre gràcies a una injecció, sense que el producte entri en contacte amb l’exterior.
Fins al mes de desembre tots els pins de la ciutat es tracten amb canons atomitzadors, amb fitosanitari autoritzat convencional i de baixa toxicitat.
També es col·loquen caixes niu a les zones més afectades. Cal tenir en compte que algunes aus insectívores (la mallerenga, el cucut o el puput) contribueixen al control biològic i actuen com a depredadors de les erugues de la processionària del pi.
Actuacions curatives
Pel que fa a les actuacions curatives, es duen a terme quan els tractaments anteriors no han tingut l’eficàcia desitjada i la larva sobreviu a les actuacions preventives. Això vol dir que es desenvolupa i durant el mes de desembre fa una bossa o niu a l’extrem de les branques per protegir-se del fred.
La primera de les accions que es duu a terme és col·locar cartells d’avís a la ciutadania, on es detallen les mesures bàsiques de prevenció. A continuació, es retiren les bosses de processionària que són accessibles amb la plataforma elevadora i, posteriorment, es fa un tractament per atomització dels arbres afectats per l’insecte.
En el cas que les erugues estiguin al terra, el personal, equipat amb mesures de protecció, procedeix a la seva retirada.
Assaig per al control biològic
L’any 2020 l’Institut Municipal de Parcs i Jardins va iniciar, conjuntament amb el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), un assaig per al control biològic de la processionària en l’àmbit urbà de la ciutat de Barcelona.
Es van seleccionar sis espais per fer el seguiment del treball: zones forestals dels parcs de Montjuïc, Can Sentmenat, l’Oreneta, la Creueta del Coll, Guinardó i Turó de la Peira.
Seguint els resultats, aquest mes de desembre passat es ban tractar amb endoteràpia els pins amb afectació recurrent observats durant l’assaig. Aquest mes de gener s’estan etiquetant aquests arbres tractats i també els arbres detectats amb bosses de processionària.
I tu, què hi pots fer?
La col·laboració ciutadana és molt important per al control de la processionària del pi. La ciutadania pot avisar i ajudar a la detecció d’aquesta plaga en els espais verds (jardins i zones forestals). Això ens permet localitzar els punts afectats i actuar més ràpidament.
Per aquest motiu, podeu comunicar qualsevol incidència relacionada amb la processionària del pi a través d’aquest enllaç.