L’edifici fou construït entre 1772 i el 1777 i encarregat per Manuel d’Amat i de Junyent (1704-1782), per ser el seu domicili barceloní. Manuel d’Amat fou virrei del Perú durant catorze anys (1761-1776). Es va casar amb Maria Francesca Fivaller i Bru el 1779. La seva vídua el va sobreviure dotze anys, habitant a l’edifici, […]
L’edifici fou construït entre 1772 i el 1777 i encarregat per Manuel d’Amat i de Junyent (1704-1782), per ser el seu domicili barceloní. Manuel d’Amat fou virrei del Perú durant catorze anys (1761-1776). Es va casar amb Maria Francesca Fivaller i Bru el 1779. La seva vídua el va sobreviure dotze anys, habitant a l’edifici, el qual, per aquest motiu, es va començar a conèixer com el “Palau de la Virreina”.
A mitjan segle XIX, el Palau passà a ser propietat de Josep Carreras Argerich, antic administrador de la família Amat, i el 1944 fou adquirit per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de convertir-lo en un equipament cultural amb sales d’exposició i, principalment, com a seu del Museu d’Arts Decoratives (1949).
A banda d’aquest museu, i abans de l’obertura del Museu Postal i Filatèlic, l’edifici de la Virreina ja acollia la Col·lecció Cambó, llegada a la ciutat pel polític l’any 1947. Amb posterioritat i de manera provisional, l’any 1980 també passà a ser la seu del Gabinet Numismàtic de Catalunya que, en l’actualitat, és una secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La col·lecció de segells donada per Ramon Marull es custodiava en un gran armari, seguint el model dels existents al museu de la Unió Postal Universal de Berna. La Unió Postal s’havia creat l’any 1878 com a organisme de trobada de tots els serveis postals, per fonamentar la col·laboració i l’execució de polítiques comunes. Era, aleshores, el model a seguir en museografia filatèlica.
La compra d’aquest armari va costar, segons la Gaceta Municipal de Barcelona del 6 d’abril de 1959, 92.000 pessetes. Estava realitzat en ferro, vidre i tauler. La seva triple condició d’armari, caixa forta i expositor permetia una consulta àgil i segura dels segells. Només s’obria sota petició del visitant, de manera que es reduïen considerablement l’exposició a la llum dels segells i els canvis sobtats de temperatura i humitat relativa de l’ambient. La col·lecció es presentava organitzada en fulls d’àlbum ordenats alfabèticament per països i per cronologia.
La designació del Palau de la Virreina, l’any 1984, com a seu de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va portar a reorganitzar els espais amb noves funcions no pròpiament museístiques i a situar el Gabinet Postal en un altre indret, destinació no assolida fins al 1990.
