La col·lecció de Ramon Marull fou l’origen i inicià el Museu Postal i Filatèlic de Barcelona, inaugurat el 28 de setembre de 1959. Ocupava tres sales del Palau de la Virreina.
La col·lecció recull el primer segell adhesiu del món, emès pel servei de correus del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda l’any 1840, conegut amb el nom de “Penny Black”, com també les primeres emissions d’altres països inclosos el “6 cuartos” editat a Espanya el 1850.
L’edifici fou construït entre 1772 i el 1777 i encarregat per Manuel d’Amat i de Junyent (1704-1782), per ser el seu domicili barceloní. Manuel d’Amat fou virrei del Perú durant catorze anys (1761-1776). Es va casar amb Maria Francesca Fivaller i Bru el 1779. La seva vídua el va sobreviure dotze anys, habitant a l’edifici, el qual, per aquest motiu, es va començar a conèixer com el “Palau de la Virreina”.
A mitjan segle XIX, el Palau passà a ser propietat de Josep Carreras Argerich, antic administrador de la família Amat, i el 1944 fou adquirit per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de convertir-lo en un equipament cultural amb sales d’exposició i, principalment, com a seu del Museu d’Arts Decoratives (1949).
A banda d’aquest museu, i abans de l’obertura del Museu Postal i Filatèlic, l’edifici de la Virreina ja acollia la Col·lecció Cambó, llegada a la ciutat pel polític l’any 1947. Amb posterioritat i de manera provisional, l’any 1980 també passà a ser la seu del Gabinet Numismàtic de Catalunya que, en l’actualitat, és una secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La col·lecció de segells donada per Ramon Marull es custodiava en un gran armari, seguint el model dels existents al museu de la Unió Postal Universal de Berna. La Unió Postal s’havia creat l’any 1878 com a organisme de trobada de tots els serveis postals, per fonamentar la col·laboració i l’execució de polítiques comunes. Era, aleshores, el model a seguir en museografia filatèlica.
La compra d’aquest armari va costar, segons la Gaceta Municipal de Barcelona del 6 d’abril de 1959, 92.000 pessetes. Estava realitzat en ferro, vidre i tauler. La seva triple condició d’armari, caixa forta i expositor permetia una consulta àgil i segura dels segells. Només s’obria sota petició del visitant, de manera que es reduïen considerablement l’exposició a la llum dels segells i els canvis sobtats de temperatura i humitat relativa de l’ambient. La col·lecció es presentava organitzada en fulls d’àlbum ordenats alfabèticament per països i per cronologia.
La designació del Palau de la Virreina, l’any 1984, com a seu de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va portar a reorganitzar els espais amb noves funcions no pròpiament museístiques i a situar el Gabinet Postal en un altre indret, destinació no assolida fins al 1990.
Quan el Museu Gabinet Postal de Barcelona arriba al Palau de Pedralbes, l’edifici ja acull dos més: el Museu d’Arts Decoratives (traslladat des del Palau de la Virreina, el 1985) i el Museu de Ceràmica (traslladat des del Palau Nacional, el mateix any 1990).
El Palau de Pedralbes va ser un regal, fet l’any 1926, al rei Alfons XIII per un grup d’aristòcrates barcelonins, encapçalats pel Comte de Güell. Una iniciativa a la qual, amb posterioritat, es va afegir l’Ajuntament de Barcelona. Amb la proclamació de la República, el govern el va donar a l’Ajuntament que, un any després, en 1932, el va cedir a la Junta de Museus per inaugurar el Museu d’Arts Decoratives. Finalitzada la Guerra Civil, l’edifici va esdevenir la residència oficial del general Francisco Franco i d’alts dignataris durant les seves visites a Barcelona. Amb la recuperació de la democràcia, el Palau va tornar a mans de l’Ajuntament de Barcelona que va destinar una part de l’edifici, novament, a usos museístics.
Palau de Pedralbes. Plànol amb la distribució dels espais del MGPB. Font: MGPB-ICUB
Estava previst que el Museu Gabinet Postal de Barcelona s’ubiqués al primer pis del Palau, ocupant una extensió de poc més de 167 m2 (45 m2 destinats a la biblioteca; 26 m2 a les oficines i 96 m2 a la sala d’exposició permanent. Però aquesta previsió no es va dur a terme i el museu va romandre tancat i la seva col · lecció guardada als magatzems del palau.
El tancament va significar la desaparició de l’escena pública del Museu Gabinet Postal Barcelona, i amb ell el de la col · lecció Marull. En conseqüència, també va comportar l’aturada en l’increment de la col·lecció i en l’estudi especialitzat del seu contingut.
L’any 2008, Barcelona va ser escollida seu de la Secretaria General de la Unió pel Mediterrani, i el 2009 l’edifici designat per albergar-la fou el Palau de Pedralbes. Per aquest motiu, la col·lecció Marull va haver de ser traslladada novament. El seu destí actual són les reserves del Centre de Conservació i Restauració que depenen de l’Institut de Cultura de Barcelona. El trasllat es va realitzar seguint les normatives professionals i d’acord amb els criteris de conservació preventiva adequats per assegurar-ne la seva preservació.
D’aquesta manera, assegurada la conservació, s’inicia un projecte de revisió de continguts de la col·lecció filatèlica amb l’objectiu principal de donar-la a conèixer en profunditat. Es tracta de realitzar l’inventari i la documentació dels 65.380 segells de la donació i fer accessible la col·lecció a través d’Internet.
El projecte en curs preveu una durada de cinc anys, del 2011 al 2016. L’accés en línia al contingut de la col·lecció permetrà conèixer el desenvolupament del projecte, i s’actualitzarà la informació mensualment.
Tot i la seva curta vida, el Museu va sofrir diversos canvis de nom.
En un inici, abans de la inauguració, se’l volia anomenar Museu Filatèlic, però l’ingrés d’altres materials relacionats amb el món postal (documentació històrica i pre-filatèlia) va aconsellar anomenar-lo Museu Postal i Filatèlic de Barcelona.
L’any 1982, quan es va acordar integrar-lo com a secció del Museu d’Història de la Ciutat, juntament amb el Museu Verdaguer, la Galeria de Catalans Il·lustres i el Gabinet Numismàtic, va canviar novament el nom per Gabinet Postal.
Finalment, l’any 1987 se li dóna el nom de Museu Gabinet Postal de Barcelona (MGPB).
Es tracta d’una petita i senzilla publicació realitzada per Ramon Marull i editada el 1962 que recull la catalogació de la col·lecció sota un punt de vista filatèlic i d’expert.
Conté una quantificació i una descripció del fons col·leccionat, un índex de la seva procedència geogràfica, la cronologia i fotografies de bona part dels segells. Aquest petit catàleg il·lustra clarament el caràcter de difusió especialitzada que Marull volia donar a la seva col·lecció.
Crida l’atenció la seva especial cura en explicar les condicions ambientals adequades per a la conservació dels segells, poc usual a l’època, amb petits apartats titulats: ¿Por qué es tan breve la duración de las exposiciones filatélicas? o bé, Inconvenientes de clima húmedo a excesivamente seco.
Però, sobretot, convé notar que Marull reafirma i subratlla la gran capacitat pedagògica de la col·lecció. Amb les seves paraules, “[…] nos dá a conocer todos los países que existen y los que han desaparecido absorbidos o anexionados por otros Estados, transformados en Colonias, Protectorados o Provincias; formas de Gobierno o regímenes políticos; sistemas monetarios; personalidades del mundo; geografía, geología, historia política y social; flora y fauna; paisajes y monumentos y tipos de todos los países […]”.
Aquesta voluntat de divulgació del món a l’entorn del segell expressada per Ramon Marull en el catàleg il·lustrat té una nova continuació en una segona publicació, molt menys coneguda, petita i senzilla, però summament il·lustradora del caràcter del col·leccionista i de la seva afició.
Es tracta dels Apuntes Filatélicos – Postales, un conjunt de notes escrites per Marull amb la intenció d’ajudar els interessats en la filatèlia i contribuir a la difusió d’aquest coneixement. En elles, parla de les col·leccions més valuoses, dels col·leccionistes, els comerciants, la marco-filia, la maximofilia, les postes, els congressos filatèlics i postals, etc.
La publicació d’aquests apunts data del 1962 i tres anys més tard se’n fa una cinquena edició. Estava previst que aquests Apuntes Filatélicos – Postales obrissin una política de publicacions pròpia que situés el museu de Barcelona entre els més prestigiosos en la seva especialitat.
