Gràcia

Després de la implementació del pla globalitzador Segyehwa a partir del 1995, les indústries del cinema i la ficció televisiva van respirar aires de canvi motivats pel flux globalitzador. Sense anar més lluny, la recta final del segle XX va comportar la construcció de protagonistes ficcionals que es desvinculaven de qualsevol tradició per mostrar herois i heroïnes submergits en una profunda crisi, moltes vegades motivades pel context social. Autors com Park Chan-wook, Bong Joon-ho, Hong Sang-soo o Kim Jee-woon van aprofundir en arquetips més crus que, fins i tot, convidaven a explorar gèneres cinematogràfics molt poc explotats per la indústria cinematogràfica.

Conseqüentment, aquests avenços narratius es van traslladar a la ficció televisiva que, amb l’objectiu de competir al mercat global a través de les plataformes digitals, han donat lloc a sèries en què s’aprecia un conflicte actual entre estereotips clàssics del gènere i els canvis empesos pel context social. Aquest curs aprofundeix precisament en l’evolució que ha experimentat la construcció dels personatges al cinema i la ficció televisiva en aquests darrers 30 anys.

Programa

1a sessió: L’heroi antiheroi del Nou Cinema Surcoreà

El reconeixement internacional obtingut pel Nou Cinema Surcoreà parteix d’un aprofundiment molt diferent en l’evolució psicològica dels personatges, convertits en herois antiherois amb clarobscurs, llums i ombres que acaben de perfilar protagonistes que conviden l’espectador a la reflexió ia sotmetre’l a judicis morals d’impacte. Referents com la violència o la mort determinen el destí d’aquests personatges, que en plena crisi existencial es veuen sotmesos per context summament complicats. Aquest nou cinema exposa una fragilitat imperant a la societat que busca noves maneres de viure i sentir, però també inclou camins d’angoixa, pors, autodestrucció o traumes transhistòrics que els porta a un malestar i, en definitiva, una supervivència inevitable.

2a sessió: Les noves representacions masculines i femenines al cinema sud-coreà

L’actualitat i els nous contextos socials també determinen l’evolució en la construcció de l’heroi-antiheroi. La revisió de la memòria històrica obre ferides i destapa pors en un moment en què encara es percep la necessitat de cercar justícia. D’altra banda, el moviment #metoo va influir en els principals canvis en la representació de les dones al cinema, propiciant un increment en el protagonisme d’aquestes, així com uns primers passos per empoderar-les. La decadència de l’heroi ha permès mostrar personatges ancorats en la realitat que aporten més versemblança independentment de les exigències de cada gènere cinematogràfic.

3a sessió: La construcció d’arquetips a la ficció sud-coreana

L’èxit internacional de les primeres sèries de ficció que van traspassar les fronteres a finals dels 90 va establir les principals bases en la construcció dels arquetips masculins i femenins a la ficció sud-coreana a tall de fórmula d’èxit que serviria per crear els principals models amb els atraure l’espectador internacional. Amb l’impuls del drama romàntic i la comèdia romàntica, es van erigir com una eina indispensable per a la construcció d’un imaginari ràpidament assimilat i convertit en marca d’identitat de la ficció televisiva sud-coreana.

4a sessió: Tradició vs. innovació: nous canvis en la construcció dels personatges

L’arribada de les plataformes digitals ha fet possible la creació de noves ficcions que renoven els arquetips assentats i àmpliament explotats de l’etapa prèvia. Amb una manufactura molt propera a la cinematogràfica, les noves sèries ofereixen personatges amb un ampli ventall de registres, interpel·lant a una profunditat psicològica que no només explora noves possibilitats, sinó que aprofundeix com mai. És més, igual que succeeix a la indústria cinematogràfica, el context social està determinant la representació d’aquests herois i heroïnes que s’obren pas en les darreres ficcions televisives i deixen enrere el nínxol cinematogràfic.

Professora: Sonia Dueñas Mohedas