Josep Balaguer i Sans - Gerència i despatxos - La feina

"(E.: Per què ve a demanar feina a La Sedeta, quan en aquella època hi havia moltes més fàbriques?) Perquè en aquella època vivia al carrer Bailèn amb Indústria i perquè tens un neguit: a mi, el tema de l’electromecànica m'agradava portar-la a la indústria, no fer-la d'una forma així, més espontània. [...] I va ser quan, aleshores, llegint el diari: 'Indústria, 67'. Vaig vindre, van fer unes proves de capacitat i de formació i em van escollir i vaig entrar aquí amb 19 anys. Jo entro aquí com a electricista de manteniment, com a tècnic electromecànic. No portava l'any, que em van dir: 'Penja la granota i cap amunt', i vaig pujar com a ajudant del cap de manteniment, que era un tal Albert Surinyach, i ja em vaig quedar aquí com el sotscap de manteniment. [...] Era el responsable de tots els tallers i de tota actuació de fàbrica. Aleshores, quan no hi havia feina de fàbrica, és quan pujàvem i fèiem la part tècnica. Llavors, quan veiem que allò no funcionava bé, és quan vàrem col·laborar en el projecte del trasllat."