Maria Angela Palau Naspler - Economat - Les reivindicacions

"(E.: Vostè recorda si, a més del sou, que els donessin algun tipus de menjar o alguna cosa?) Aleshores va haver-hi aquesta vaga que diu la meva germana perquè es demanaven 20 duros més de setmanada i 2 quilos més de menjar, i llavors va venir en Correa, que era el governador de Barcelona, i ens van fer baixar tots al pati i va venir amb una escolta de por, perquè treballàvem amb policia dins, eh, vestits de paisà. [...] Sí, perquè com fèiem vaga de braços caiguts, quan estaven allà dalt paràvem: 'No, que estan allà dalt, tothom parat! Oju, que tornen a baixar!'. Normalment, feies dues o tres peces... a mi, una peça m'ha durat una setmana en el torn de matí. Quan passaven, engegàvem; quan tornaven a passar, paràvem i, quan venien, llavors tiràvem avall com s'hi hagués passat algo. (E.: I la setmanada en vaga, la cobraven?) Sí, sempre ens van pagar el mateix. Que el director ens va dir: 'Teníeu que haver demanat una mica més', però, com que vam demanar 20 duros, es va quedar en 20 duros. Sí, al cap del mes ens van donar 20 duros i els 2 quilos de menjar, que el tenies que pagar, eh! Set pessetes i cada setmana et donaven 1 quilo d'arròs, 1 quilo de cigrons; l'altra setmana et donaven 2 quilos de sucre i dues pastilles de sabó... El primer any, ens van donar un pollastre per Nadal; el segon any, ja van haver-hi discussions, no estaven mai contents."