La performativitat de les imatges
Des de Plató a Sartre el problema de la imatge per a la filosofía no es substreu d’una ontología del ser i l’essència. De diverses maneres, tant la representació com allò imaginari s’alimenten d’una ‘falta de ser’ de les imatges»’ (Vauday, 2008). Del pes d’aquesta cita és del que voldríem distanciar-nos, és per això que ens interessa analitzar les imatges des d’una perspectiva que no sigui ni la de comprendre-les com a imitacions, reflexes de realitats existents, projeccions sentimentals o expressions. No es tracta llavors d’una anàlisi que es pregunti tant per què són les imatges, sinó principalment per les formes de construir-se, les auto-problematitzacions que crea aquest camp de forces. En aquest sentit, diem «la performativitat de les imatges» perquè pensem que els seus sentits es configuren en les seves maneres de fer, que es construeixen a si mateixes a la vegada que construeixen l’escena per a aparèixer-hi. Fonamentalment perquè les imatges només existeixen en la interacció i és per això que no poden ser definides de manera abstracta. En oposición a la dimensió figurativa que privilegia la forma, aquesta comprensió intersticial de les imatges busca aturar-se en pràctiques pictorials, fotogràfiques i cinematogràfiques, en la fàbrica de les imatges, en la seva poiesis. La imatge com a esquerda que apareix en l’anarquia d’allò que ens representa.
Aquesta investigació s’ha desplegat en una primera fase durante el 2017, juntament als projectes Imperi del Mig d’Oriol Fontdevila i Arxivar de Jorge Blasco.
Andrea Soto Calderón
Participants: Marie-José Mondzain, Nadia Yala Kisukidi, Jacques Rancière, Joan Fontcuberta i Laboratorio Contravisiones (Iván Pintor, Marta Dahó, Pilar Monsell, Felipe Oyarzun i Andrea Soto Calderón)
