El reclam que es formula a les imatges és que han deixat d’operar com a imatges; és a dir, que no tenen la capacitat per introduir una alteració en els teixits sensibles en què s’insereixen. Si «imaginar és inscriure a la vida una possibilitat», es diu que les imatges avui han perdut aquesta capacitat. Tanmateix, abans d’acceptar la seva desintegració, potser ens hem de preguntar com les imatges poden rebre un altre tipus d’accidents i resistir a les circulacions de l’àmbit sensible que ordenen les hegemonies culturals.

El llibre Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico analitza la genealogia, una de les categories crítiques més rellevants per examinar les relacions de poder, considerada un saber de minúcies, de recuperació de memòries, de processos, de conflictes, de particularitats. Les preguntes que se’ns plantegen aquí són: què podria ser una genealogia per la imatge?, quines són les seves potències?, quines possibilitats habilita?

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teories de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de la seva activitat docent, des de l’any 2017 realitza una recerca en relació amb els funcionaments de les imatges a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica a la cultura contemporània, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com la relació entre l’estètica i la política.

Entre les seves publicacions recents destaquen els llibres Le travail des images, elaborat juntament amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019); La performatividad de las imágenes (Ed. Metales Pesados, 2020), i Imaginación material (Ed. Metales Pesados, 2022).