En el marc de la investigació sobre la performativitat de les imatges al Virreina Lab, convidem Joan Fontcuberta a conversar sobre la gènesi, el desenvolupament i l’estatus actual d’una noció en i amb la qual ell treballa des de fa molt de temps: la contravisió.
 

Des de ja fa gairebé un any, un grupet de cinc persones que treballem entre imatges hem començat un procés d’experimentació amb aquesta operació. Per descomptat, no només en els sentits en què Fontcuberta la treballa, sinó també per estirar-la, torçar-la, profanar-la. Treballar una contravisió com a manera d’exercitar la indisciplina poètica del mirar.

Contravisió és un concepte que proposa el fotògraf català Joan Fontcuberta. L’utilitza per primera vegada el 1977 en un assaig publicat a la revista The Village Cry. Més tard, intentarà desenvolupar-lo amb el fotògraf alemany Andreas Müller-Pohle i el filòsof txec Vilém Flusser. Malauradament, el projecte no es va concretar, però entusiasmat per la idea, al cap de pocs dies Flusser els va enviar un avanç d’un possible assaig que titulava Counter-vision.

En aquest breu text, Vilém Flusser delinea una visió desafiant de la fotografia i les seves potències en les transformacions de les maneres com veiem el món. Per a Fontcuberta, la contravisió està relacionada fonamentalment amb un tipus particular de relació. No es tracta de la realitat i la seva representació, sinó de la manera en què veiem.

Què podria voler dir veure-hi a contrapèl? En què pot consistir un projecte que es proposa una contravisió? Sobre quins vincles hem de pensar les nostres relacions amb allò que veiem? Mirades i imatges que contradiguin les imatges consensuals i que canviïn els sentits d’allò comú.
 

Joan Fontcuberta és un fotògraf, docent, crític, comissari d’exposicions i historiador català de renom. Premi Nacional de Fotografia el 1998 entre d’altres distincions. Ha estat professor visitant a universitats d’Espanya, França, la Gran Bretanya i els Estats Units. Ha publicat diversos llibres i assajos sobre fotografia, com El beso de Judas. Fotografía y verdad (1997), Ciencia y fricción(1998), La cámara de Pandora (2010) o La furia de las imágenes (2016), entre d’altres.

Andrea Soto Calderón, doctora en filosofia, actualment està investigant sobre la relació entre imatge i ficció a la Universitat Paris 8. Treballa com a docent d’estètica i teoria de l’art. Les seves investigacions se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, la relació entre estètica i política.