La recerca sobre La performativitat de les imatges és un projecte que comença a principis del 2017, en el context del Virreina LAB. Es proposa com un espai d’interrogació a l’interior d’aquesta institució que porta per nom Centre de la Imatge, que, si bé no té un territori d’enunciació propi, és travessat per diverses territorialitzacions de les imatges.

Les múltiples experimentacions que formen part d’aquesta recerca no busquen contribuir a l’elaboració d’una definició que determini quins són els elements propis de les imatges, ni tampoc elaborar una teoria general de les imatges, sinó que més aviat consisteixen en anàlisis que se situen a les ruïnes de la iconografia, els estudis visuals, la semiòtica o la fotografia. Els diversos exercicis que articulen el nostre interès tenen a veure amb l’intent persistent de desplaçar la pregunta sobre què són les imatges cap a les maneres de fer de les imatges.

Voldríem dedicar aquesta primera sessió a desenvolupar què entenem per performativitat de les imatges. En particular, quines possibilitats ens obre una comprensió de les imatges que es resisteixi a les exigències que imposa el règim representatiu de les arts.

Les imatges com a artefactes de potència especulativa, poètica i política. Operacions, dispositius, petites màquines que disposen les coses d’una manera determinada. Un paradigma que produeix esdeveniments, discursos, formes de vida.

Andrea Soto Calderón, doctora en filosofia, duu a terme actualment una recerca sobre la relació entre imatge i ficció a la Universitat de París VIII. Treballa com a docent d’estètica i teoria de l’art. Les seves recerques se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com la relació entre estètica i política.