Marie-José Mondzain ha analitzat des de fa anys la història de les imatges i ha traçat una rigorosa genealogia per pensar l’estret vincle que hi ha entre economia i iconomia. La seva motivació respon a la inquietud per conèixer les condicions sota les quals les imatges van començar a complir funcions específiques en les estratègies del poder i el seu control del desig.

Si les operacions imaginants es poden dotar d’una energia constituent, aleshores cal reconèixer l’energia ficcional que pot desplaçar un règim de visibilitat i acollir en les imatges allò que l’organització burocràtica de la inhospitalitat no deixa d’expulsar. Aquestes dues sessions es proposen reflexionar sobre com les imatges poden fer-nos arribar alguna cosa que no podem rebutjar, allò que ens ve no com a informació, sinó que fa esdeveniment en la trobada amb una mirada.

Dimecres 15 de juny, 19 h - El que la imatge acull

En aquesta sessió introduïm la problemàtica de l’hospitalitat referida a les imatges, amb l’objectiu de preguntar-nos què és allò que la imatge pot acollir. Això remet a la qüestió de l’arribada, és a dir, a com fer arribar alguna cosa davant de la qual no podem quedar inermes. Pararem atenció als desplaçaments que les imatges poden operar per mitjà de la seva energia ficcional, el seu gest poètic i polític. En aquesta sessió visionarem la pel·lícula L’Ordre, de Jean Daniel Pollet, i discutirem algunes de les qüestions fonamentals que aquest documental aborda en relació amb la problemàtica de l’hospitalitat.

Marie-José Mondzain és filòsofa especialitzada en imatges i directora de recerca emèrita al Centre national de la recherche scientifique (CNRS). Les seves reflexions s’han centrat en les imatges, la icona i les produccions visuals amb una atenció especial al vincle entre economia i oikonomia. Ha publicat més d’una desena de llibres des de la seva emblemàtica obra Image, icône, économie : les sources byzantines de l’imaginaire contemporain el 1996, com ara Le Commerce des regards (2003), Homo spectator (2013) i L’Image peut-elle tuer ? (2015). El 2017 va publicar Confiscation : des mots, des images et du temps i el 2020 K comme Kolonie, Kafka et la décolonisation de l’imaginaire.

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art. Ha desenvolupat les seves recerques a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. Les seves línies de recerca es centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la crítica, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com la relació entre l’estètica i la política. Entre les seves publicacions recents destaca el seu llibre El trabajo de las imágenes, escrit juntament amb Jacques Rancière (2019), i La performativitat de les imatges (2020).