Marie-José Mondzain ha analitzat des de fa anys la història de les imatges i ha traçat una rigorosa genealogia per pensar l’estret vincle que hi ha entre economia i iconomia. La seva motivació respon a la inquietud per conèixer les condicions sota les quals les imatges van començar a complir funcions específiques en les estratègies del poder i el seu control del desig.

Si les operacions imaginants es poden dotar d’una energia constituent, aleshores cal reconèixer l’energia ficcional que pot desplaçar un règim de visibilitat i acollir en les imatges allò que l’organització burocràtica de la inhospitalitat no deixa d’expulsar. Aquestes dues sessions es proposen reflexionar sobre com les imatges poden fer-nos arribar alguna cosa que no podem rebutjar, allò que ens ve no com a informació, sinó que fa esdeveniment en la trobada amb una mirada.

Dijous 16 de juny, 19 h - L’hospitalitat de les imatges

A la segona sessió, Marie-José Mondzain farà un desplegament ampli de la potència de desplaçament que tenen les imatges per moure un imaginari i per activar una altra memòria, contrària a les formes colonitzadores que han marcat la nostra memòria col·lectiva: l’augment creixent del racisme, les diverses formes d’exclusió o la violència de la inhospitalitat contra tot estranger i contra tota estrangerització. Ens interessa atendre la urgència dels gestos que puguin desbaratar les mirades del seu adreçament hegemònic, per interrompre des d’allí els camins que s’han traçat.

Marie-José Mondzain és filòsofa especialitzada en imatges i directora de recerca emèrita al Centre national de la recherche scientifique (CNRS). Les seves reflexions s’han centrat en les imatges, la icona i les produccions visuals amb una atenció especial al vincle entre economia i oikonomia. Ha publicat més d’una desena de llibres des de la seva emblemàtica obra Image, icône, économie : les sources byzantines de l’imaginaire contemporain el 1996, com ara Le Commerce des regards (2003), Homo spectator (2013) i L’Image peut-elle tuer ? (2015). El 2017 va publicar Confiscation : des mots, des images et du temps i el 2020 K comme Kolonie, Kafka et la décolonisation de l’imaginaire.

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art. Ha desenvolupat les seves recerques a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. Les seves línies de recerca es centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la crítica, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com la relació entre l’estètica i la política. Entre les seves publicacions recents destaca el seu llibre El trabajo de las imágenes, escrit juntament amb Jacques Rancière (2019), i La performativitat de les imatges (2020).