Marie-José Mondzain afirma al seu llibre Image, icône, économie. Les sources byzantines de l’imaginaire contemporain (1996) que tot imperi necessita establir un ordre determinat d’allò que és visible. La seva tesi és que van ser els pares de l’Església catòlica els qui van descobrir aviat la solidaritat fonamental que vincula l’imaginari i la vida; van ser els primers a crear una pedagogia i una política de la icona visible al servei del poder, sota un concepte més ampli, el d’economia.

A partir d’aquesta reflexió, voldríem tornar a la qüestió de l’estret vincle entre l’oikonomia i l’economia; és a dir, la clàssica comprensió de l’economia que implica l’organització quotidiana i funcional d’un ordre amb vista a un profit material, repensant el rol que han tingut les imatges en l’organització de la vida quotidiana, de la percepció i la sensació que fan possibles uns intercanvis específics.

Seguint les anàlisis de Peter Szendy desenvolupades al seu llibre Le supermarché du visible (2017), proposem explorar aquesta complexa relació entre imatges i capital que conformen tota una organització del que és visible, «una innervació» —com deia Benjamin—, afegint-hi la complexa trama que aporta la tècnica al teixit de l’experiència: la mediació entre la imatge, la icona i l’economia; la imatge com a artefacte de potència especulativa i política.

Andrea Soto Calderón, doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art. Ha desenvolupat les seves investigacions a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. Les línies de recerca de Soto se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la crítica, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política.

Ha escrit nombrosos articles acadèmics i diversos textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions recents destaca el llibre Le travail des images, en col·laboració amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019).