El dinamisme de les imatges - Sessió 3

Andrea Soto Calderón

Aquesta sessió pretén argumentar la relació estreta que mantenen la imatge, el canvi i la fantasia, com allò que necessita dotar-se de maneres d’embolcall per donar consistència a una percepció diferencial que permet un altre desplegament  a l’espai d’aparença. Per descomptat, aparença i realitat no se separen, tot i que sí que es diferencien, però cada mode d’existència necessita configurar les seves maneres d’aparèixer i des d’aquí instituir la seva realitat específica. En aquest marc, la intuïció contribuiria a formar una capacitat diferent de la tendència que indica la força de l’hàbit i hi introduiria un altre règim afectiu, per condensar així una imatge diferent de la que ha saturat un sentit determinat.

En aquest curs ens proposem analitzar el dinamisme de les imatges des d’una triple aproximació: una primera elaboració de certes operacions de la imaginació que atenen a processos materials, en particular a la capacitat que introdueix la intuïció en la formació d’una percepció diferencial; un segon desenvolupament per pensar la productivitat que poden tenir en la situació contemporània les reflexions de Jean-François Lyotard entorn del simulacre i el fantasma, i finalment, proposem un desplaçament del fantasma a la fantasia, per pensar el lloc que poden ocupar les imatges en la creació d’altres desigs de ficció.