En el marc de la investigació sobre la Performativitat de les imatges, fa dos anys que treballem en un procés de reflexió i recerca a través de les imatges; una reflexió entorn de les operacions que aquestes construeixen, les seves resistències i possibilitats. Es tracta d’un treball que s’ha realitzat a partir de la hipòtesi segons la qual una crítica a la cultura visual no pot ser contra les imatges, sinó des d’aquestes. L’objectiu és delinear una aproximació des de la seva materialitat, des de les porositats que ostenten i que qüestionen la seva comprensió en termes abstractes.

Aquesta sessió és una invitació a compartir el que ha estat el nostre procés de treball, les metodologies que hem anat establint en cada cas, les tensions que hem habitat i, fonamentalment, el traç dels camins que ens queden per recórrer.

Ivan Pintor és doctor en Comunicació Audiovisual i professor de Tendències del Cinema Contemporani, Evolució dels Llenguatges Visuals i Història del Còmic a la UPF. Ha dirigit nombrosos cicles per a CaixaForum, ha fet peces audiovisuals per a museus i televisió i escriu habitualment al suplement «Cultura/s», de La Vanguardia. Ha impartit classes a universitats d’Itàlia, Colòmbia i Argentina. Ha treballat com a guionista a la televisió i al cinema.

Pilar Monsell és cineasta, muntadora, artista i investigadora. Els seus treballs, entre el cinema de la realitat, l'arxiu, la memòria, el diàleg text-imatge i la perfomance a través de dispositius analògics de projecció, han obtingut diferents premis i residències artístiques, alhora que han circulat per múltiples festivals internacionals i institucions museístiques i culturals de tot el món. Hi destaquen els films Distancias, Àfrica 815 o Dos sueños después, i les instal·lacions Cuidadoras de patios: lo íntimo-público o Córdoba 1652, així com el més recent projecte performatiu Principio Máquina de Coser, codirigit pel duo Prismáticas (Monsell & Olaskoaga).

Marta Dahó és comissària d’exposicions amb una trajectòria marcada per l’interès per les pràctiques fotogràfiques. Entre els seus projectes curatorials destaquen Fotografies com a espai públic. Col·lecció Nacional de Fotografia. Generalitat de Catalunya (Arts Santa Mònica, 2018-2017), la retrospectiva dedicada a Stephen Shore (Fundació Mapfre, 2014) o la retrospectiva de Graciela Iturbide (Fundació Mapfre, 2009). Més recentment ha col·laborat amb Fundació “la Caixa” en l’exposició Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema (CaixaForum Barcelona-Madrid-Saragossa, 2019-2020), i amb el Pla de Barris a l’exposició Setze barris. Mil Ciutats (El Borsí, Barcelona, 2019).

Felipe Oyarzun és candidat a doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a docent de Filosofia de l’Art i ha centrat la seva recerca especialment en la fenomenologia i els estudis visuals. Des de 2007 està a càrrec de la Direcció de Desenvolupament Acadèmic de l’Institut d’Art i Comunicació ARCOS, vinculada a l’actuació, el cinema, la fotografia, l’animació i el disseny de videojocs.

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art. Ha desenvolupat les seves investigacions a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. Les línies de recerca de Soto se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la crítica, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política. Ha escrit nombrosos articles acadèmics i diversos textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions recents destaca el llibre Le travail des images, en col·laboració amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019).