Pensar al caire del discurs

Amb Lola Lasurt i Andrea Soto Calderón

En la història del pensament occidental, la imatge moltes vegades s’ha entès com una forma degradada de coneixement, una duplicació o un simulacre que cal superar en direcció al concepte. Sens dubte, el que s’entengui per concepte no té una interpretació unívoca; els conceptes, si bé defineixen un camp determinat a partir d’un nombre de trets distintius, també són operadors de desplaçament, una obertura que acull un paisatge diferent, responen a problemes específics i estan situats històricament. Els conceptes són dinàmics, travessen i excedeixen les seves pròpies determinacions, no són formes buides. Malgrat això, aquesta jerarquia del pensament conceptual ha inhibit la sensibilitat de l’espai plàstic. Com sostenia Jean-François Lyotard, «des dels seus orígens, la nostra cultura ha obstruït en profunditat la sensibilitat de l’espai plàstic» (1971). 

En aquest seminari ens interessa pensar aquest caire on comença a cedir el discurs i es pot intervenir en la matèria mateixa del llenguatge i desdoblar-la a l’últim instant. Per fer-ho, desenvoluparem tres sessions en què, cada dia, es convida un artista a reaccionar plàsticament a les reflexions discursives que intenten aixecar altres categories crítiques per pensar les imatges. Les intervencions artístiques no tenen l’estatut d’obres, sinó d’experimentacions, jocs i procediments que empenyen les formes fins allà on es confonen les línies.

Lola Lasurt, artista que, a les seves instal·lacions pictòriques, objectes ceràmics, vídeos, treballs editorials i processos col·laboratius, se serveix del passat recent per mostrar algunes de les paradoxes del mateix passat, però també del present. Lluny dels mecanismes de la historiografia, sovint planteja les seves propostes com una reapropiació del passat en clau crítica i micropolítica. Una arqueologia del present en què, entre altres elements, inclou la pintura com un punt de partida o una primera tradició per revisar. Va estudiar Belles Arts i un postgrau en Filosofia a la Universitat de Barcelona, i un altre postgrau en Belles Arts al HISK - Higher Institute for Fine Arts de Gant. 

Ha exposat individualment en espais com el Museu Abelló de Mollet del Vallès (2011), la Sala Muncunill de Terrassa (2012), la Fundació Joan Miró de Barcelona (2014), el World Trade Centre de Brussel·les (2016), La Capella de Barcelona (2020), la Fundació Joan Brossa de Barcelona (2021) i el Centro Federico García Lorca de Granada (2022). La seva obra es troba en col·leccions com la de l’IVAM de València, el Museu Abelló de Mollet del Vallès i el MACBA de Barcelona, entre d’altres.

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat les seves investigacions a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística i l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política. Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions destaquen els seus llibres Le travail des images, juntament amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019), La performatividad de las imágenes (Metales Pesados, 2020), Imaginación material (Metales Pesados, 2022), Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico (La Virreina, 2023) i Indisciplinas de la mirada (Kikuyo, 2025).