Pensar al caire del discurs

Amb David Bestué i Andrea Soto Calderón

En la història del pensament occidental, la imatge moltes vegades s’ha entès com una forma degradada de coneixement, una duplicació o un simulacre que cal superar en direcció al concepte. Sens dubte, el que s’entengui per concepte no té una interpretació unívoca; els conceptes, si bé defineixen un camp determinat a partir d’un nombre de trets distintius, també són operadors de desplaçament, una obertura que acull un paisatge diferent, responen a problemes específics i estan situats històricament. Els conceptes són dinàmics, travessen i excedeixen les seves pròpies determinacions, no són formes buides. Malgrat això, aquesta jerarquia del pensament conceptual ha inhibit la sensibilitat de l’espai plàstic. Com sostenia Jean-François Lyotard, «des dels seus orígens, la nostra cultura ha obstruït en profunditat la sensibilitat de l’espai plàstic» (1971). 

En aquest seminari ens interessa pensar aquest caire on comença a cedir el discurs i es pot intervenir en la matèria mateixa del llenguatge i desdoblar-la a l’últim instant. Per fer-ho, desenvoluparem tres sessions en què, cada dia, es convida un artista a reaccionar plàsticament a les reflexions discursives que intenten aixecar altres categories crítiques per pensar les imatges. Les intervencions artístiques no tenen l’estatut d’obres, sinó d’experimentacions, jocs i procediments que empenyen les formes fins allà on es confonen les línies.

David Bestué, artista que treballa amb diferents tècniques escultòriques com el motlle, el modelatge, la polvorització o la reutilització d’elements trobats. D’ell destaca un interès especial per la materialitat com a qualitat escultòrica: busca portar el llenguatge a la dimensió física a través del mateix material i utilitzar-lo com a catalitzador de la pervivència del passat traslladat al present. Aquesta influència del llenguatge, especialment poètic, es reflecteix també en la seva concepció del temps. Entre les seves exposicions individuals més destacades hi ha Pajarazos (Museo Patio Herreriano, Valladolid, 2023), Ciutat de sorra (Fabra i Coats, Barcelona, 2023), Aflorar (Museo Jorge Oteiza, Pamplona, 2022), Pastoral (La Panera, Lleida, 2021) i Rosi Amor (Museo Reina Sofía, MNCARS, Madrid, 2017). El març de 2025, a més, l’artista va inaugurar una exposició al Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) a Móstoles, Madrid, titulada Flor Hispania. La seva obra és present en les col·leccions del MNCARS, el MACBA i el CA2M, entre d’altres.

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat les seves investigacions a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística i l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política. Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions destaquen els seus llibres Le travail des images, juntament amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019), La performatividad de las imágenes (Metales Pesados, 2020), Imaginación material (Metales Pesados, 2022), Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico (La Virreina, 2023) i Indisciplinas de la mirada (Kikuyo, 2025).