Blog

Durant el 2017 el conjunt d'arpes del Museu de la Música de Barcelona han passat per dos processos de millora: per un costat, n’hem renovat les imatges d’identificació, a càrrec del fotògraf Eduard Selva, imatges que ja són consultables al catàleg en línia. D’altra banda, hem realitzat actuacions de restauració en 11 d’aquestes arpes, prioritzant sobretot la fixació de la policromia i de la fusta, a càrrec de Mónica Cantero.

Anant a un exemple concret i amb sorpresa final, tenim una arpa construïda a Londres el 1807 per Sébastien Érard, i que el Museu va adquirir l’any 1947. Pel que fa a la descripció organològica, aquesta arpa d’afinació cromàtica té la taula harmònica de pi i la resta de la caixa és en fusta pintada de negre; el claviller té 44 botonets (per a les 44 cordes) de fusta fosca (probablement banús); la columna té una estàtua en negre i daurat. Les decoracions són de l’anomenat model grec, el capitell és tallat i daurat i decorat amb motius vegetals i amb tres caps de moltó. Té 5 obertures acústiques i 8 pedals. La peanya o base sobre la qual es recolza l’instrument es trobava en molt mal estat, i presentava un fort atac d’insectes xilòfags que han provocat que l’estructura s’hagi debilitat, i han afectat també a la conservació de la policromia. S’observen pèrdues de suport i peces amb perill de despreniment, i per tant la base no té prou consistència per suportar el pes de l’arpa.

La consolidació s’ha dut a terme amb resina acrílica injectada a les fissures. La fixació de la policromia s’ha fet a partir de cola animal per impregnació amb paper japó. L’adhesió de fragments solts s’ha fet amb cola animal freda. S’han encolat dues potes amb problemes de cargolament a la peanya, aquesta tan debilitada que la pressió la podria fragmentar. S’ha desmuntat la peanya per a reforçar-la amb fusta i, així, s’ha pogut netejar el mecanisme metàl·lic dels pedals per mitjà de neteja mecànica amb llana i acer, amb etanol.

Però per a sorpresa nostra, no tot acaba aquí. En treure la base per a restaurar-la, vam poder veure que a la caixa harmònica de l’arpa s’hi amagava un antifaç. Totes les hipòtesis sobre com i quan hi va arribar, o a qui va pertànyer, queden absolutament obertes a la imaginació.