Premsa

L'Auditori celebra el centenari de la mort d'Isaac Albéniz responent al sentiment de retre homenatge i de legitimitzar el músic català amb projecció internacional. Per això us presentem, d'una banda, l'exposició temporal "Albéniz, un modernista universal" que es va inaugurar el l'10 de març de 2009 al Museu de la Música de Barcelona i de l'altra un conjunt de concerts i activitats en homenatge al compositor.

L'exposició, realitzada amb motiu de la commemoració del centenari de la mort del compositor, ens proposa un recorregut per la vida i l'obra del pianista i compositor Isaac Albéniz, des dels inicis de la seva intensa carrera fins als darrers dies a França, que ens permet aproximar-nos a l'Albéniz més universal i alhora més íntim. Gràcies al seu plantejament modernista, la seva obra, arrelada al romanticisme musical del segle XIX, anticipà els nous estils del segle XX i traçà un pont entre les tradicions musicals del sud i del nord d'Europa, que serví d'orientació a generacions posteriors de compositors. Les aspiracions artístiques i els conflictes interns, la visió dels seus contemporanis o la difusió internacional de la seva obra són algunes de les moltes facetes que il·lumina l'exposició, nodrida del fons històric del Museu de la Música.

L'Auditori organitza, també, diversos concerts i activitats en homenatge al centenari de la mort d'Albéniz. Entre elles trobem diversos concerts amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, concerts de cambra, de música antiga, un cicle de conferències entorn l'autor i la publicació del quadern Isaac Albéniz Un geni romàntic de Javier Pérez Senz.

Isaac Albéniz va néixer a Camprodon (Ripollès) el 29 de maig de 1860 i morí el 18 de maig de 1909 a la població francesa de Cambo-les-Bains i va ser enterrat al Cementiri de Montjuïc a Barcelona. Va ser un gran compositor i intèrpret de piano. No solament es va dedicar a la música per a aquest  instrument sinó que també va escriure temes per teatre, sis òperes (més una d'inacabada i tres d'esbossades) i més de dues dotzenes de cançons, així com diverses composicions orquestrals i de cambra. Els motius d'inspiració andalusa ocupen una part important de la seva producció com a compositor. La difusió de la seva obra va gaudir de transcripcions de guitarristes famosos, com Miquel Llobet, que van fer possible de donar-la a conèixer molt abans de poder-la escoltar al piano.