Can Peguera
Situat al peu del vessant nord del turó de la Peira, el nom prové de la fabricació de pega que es feia a partir de les pinedes.
El districte i els seus barris
Nou Barris és un districte situat a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i el districte de Sant Andreu. Limita al sud amb Horta-Guinardó, i a l'oest amb la serra de Collserola. En total el districte té més de 800 hectàrees i hi viuen unes 168.000 persones de procedències molt diverses.
Les peculiaritats de la història recent de Nou Barris, punt d'acollida d'una part important de la immigració obrera que va arribar a Barcelona durant les dècades dels cinquanta i els seixanta del segle XX, l’han convertit en el territori amb més unitats del nou mapa (13).
L'últim barri reconegut és el de Can Peguera, que es converteix en el tretzè barri en record del seu origen dins el projecte de reubicar, a la segona dècada del segle XX, els obrers que vivien en barraques a Montjuïc en grups d'habitatges coneguts popularment com les Cases Barates. L'extrem superior del districte l'ocupen els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, amb unes estructures urbanes molt marcades per l'orografia muntanyenca i les grans barreres artificials (autopistes i vies del tren).
La resta de barris són els que acumulen més població, com els de la Prosperitat, Porta, la Guineueta, el Turó de la Peira i les Roquetes. El de Verdun es queda amb el topònim en record de la batalla de la Primera Guerra Mundial, en detriment del catalanitzat Verdum, que dona nom a una plaça.
Nota per als usuaris del lector de pantalla. Aquesta galeria mostra un element, que pot ser una imatge o un vídeo. Feu servir els controls de l’àrea "Controls de la galeria" per veure l’element anterior o el següent. També podeu fer clic sobre l’element que voleu visualitzar.
Slide of 7
Els barris de Nou Barris
Canyelles
Canyelles, construït l’any 1974, és el darrer polígon d’habitatges aixecat al districte durant l’etapa predemocràtica.
Ciutat Meridiana
Ciutat Meridiana és un dels exemples més clars de l’urbanisme especulatiu predemocràtic i constitueix una agressió ecològica a la serra de Collserola.
El Turó de la Peira
El barri es disposa entorn al turó que li dóna nom i que l'envolta gairebé completament. La part alta del turó és un parc urbà que data de 1936.
La Guineueta
La Guineueta està formada pel polígon de la Guineueta a la part nord i pels polígons d'habitatges de Barcinova i Calinova al sud, construïts durant els anys setanta.
La Prosperitat
La Prosperitat va sorgir pràcticament del no-res durant les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, en el procés d’expansió poblacional de la ciutat.
La Trinitat Nova
Sorgit durant els anys cinquanta, té la típica configuració en blocs envoltats d’espais enjardinats, i els habitatges són de dimensions reduïdes.
Les Roquetes
El barri de les Roquetes es troba en una zona amb forts pendents. La important immigració dels anys cinquanta es va construir les pròpies cases.
Porta
Nascut de la pressió demogràfica al final del segle XIX, està separat de Sant Andreu per la Meridiana. El barri conté edificacions rurals antigues i és ric en zones verdes.
Torre Baró
El nom prové de dues antigues torres construïdes per la família Pinós als segles XVI i XVIII, ja desaparegudes.
Vallbona
Vallbona formava part, originàriament, del terme de Sant Andreu. Actualment separa els termes de Barcelona i Montcada i Reixac. Manté un cert tarannà de poble.
Verdun
Situat a la part central del districte, el barri de Verdun és un triangle completament urbanitzat i constituït, bàsicament, per dos grans promocions d’habitatges.
Vilapicina i la Torre Llobeta
Vilapicina és el barri més meridional de Nou Barris. Es va bastir al voltant de l’església de Santa Eulàlia. Es va ajuntar amb la Torre Llobeta després de la Guerra Civil.
Dades estadístiques del districte
- 168.327
- Residents
- 804,10 ha
- Superfície
- 209 res./ha
- Densitat de població