HINDUISME | L'alimentació a l'hinduisme
La gran diversitat interna de l’hinduisme impedeix fer un resum, ni tan sols aproximat, de les seves prescripcions alimentàries. Tanmateix, els dos pilars fonamentals que sostenen aquesta tradició, els Vedes i el sistema de castes, ens poden ajudar a entreveure algunes de les seves característiques més generals.
L’aiurveda o medicina tradicional és una de les ciències derivades (upaveda) dels Vedes. Segons aquesta ciència, la diversitat de funcions del cos humà es pot resumir en tres grans temperaments (tridoxa): vatta, pitta i kafa. Aquestes tres qualitats es deriven respectivament dels tres moviments bàsics (triguna): ascendent (sattva), expansiu (rajas) i descendent (tamas). El metge aiurvèdic vetlla per la salut o l’estabilitat equilibrant aquestes tendències. Allò saludable s’anomena en sànscrit svastha (estable), com allò malalt s’anomena en llatí infirmum (no estable).
Els aliments es classifiquen i recomanen segons el temperament afectat. Per exemple, la col excita vatta, el gingebre excita pitta o la civada excita kafa. A més, tot aliment es considera que té tres sabors: l’original (rasa), el potencial (virya) i el postdigestiu (vipaka). A l’hinduisme no hi ha doncs aliments prohibits, sinó aliments que faciliten el benestar o l’obstrueixen. És en aquest sentit que certs aliments o begudes poden considerar-se ocasionalment com a purs (sattvic o xuddhi) o impurs (tamàsic o axuddhi).
Dins dels aliments més purs i preuats trobem, per exemple, la famosa mantega clarificada (gui), considerada com una ambrosia que ajuda a equilibrar els tres humors. El dejuni i la moderació en la dieta són prescripcions reguladores molt recomanades.
En l’hinduisme, animals, plantes i minerals tenen un valor sagrat i es vinculen directament amb diferents aspectes de la divinitat. Això fa que pràcticament tots estiguin dotats d’un poder propi al qual es pot arribar a rendir culte.
Dins del sistema de castes o classes socials, cada grup hauria de seguir prescripcions alimentàries pròpies. En general, i especialment en la casta sacerdotal (brahman), s’aconsella una dieta vegetariana i sense alcohol. No obstant, actualment (Kali Yuga) són moltes les persones hindús que han acabat aprovant el consum de carn i alcohol. Una altra prescripció fonamental de l’hinduisme que actualment s’està abandonant és no acceptar cap tipus de menjar (sobretot cuinat) ni aigua de gent d’una casta inferior. L’única carn apta per al consum serà aquella en la qual l’animal s’ha decapitat ritualment (jhatka) per evitar, com també prescriu el judaisme i l’islam, el patiment de l’animal.
Com dèiem, les prescripcions alimentàries varien no només segons la casta, sinó també segons l’etapa d’un procés espiritual o l’escola de pensament. Així, per exemple, quan una persona hindú ortodoxa entra en l’etapa de renunciant, té prohibit menjar qualsevol cosa cuita, com expressió de la seva proximitat a l’estat integral i primordial. La mitologia grega també es fa ressò d’aquest valor simbòlic en certs mites com el de Prometeu o Dionís, entre d’altres.
Pel que fa a les prescripcions alimentàries segons l’escola de pensament, probablement les més conegudes a occident siguin les expressades pel tantrisme. És conegut que dins d’aquesta escola es té força estima pels anomenats panchamakaras: madya, mamsa, matsya, mudra i maithuna. Els tres primers es tradueixen respectivament com alcohol, carn i peix. El seu ús estricament ritual demostra clarament l’exclusivitat del seu consum dins de l’hinduisme.
Finalment cal recordar que l’alimentació també té una funció ritual dins de les ofrenes (naivedya o prasada) ofertes tant a les divinitats com a avantpassats, persones santes o convidades. El devot hindú expressa el seu respecte, devoció i hospitalitat oferint el menjar com un sacrifici, com allò més preuat que té.
