Procediments d’actuació enfront de situacions d’AAS

D’acord amb el protocol del CSD, la detecció de l’AAS consisteix en reconèixer o identificar una possible situació d’AAS. La detecció és la primera condició per poder intervenir en aquests casos i possibilitar així l’ajuda a la víctima. En aquest protocol es recomana actuar el més ràpidament possible per evitar major gravetat de les conseqüències i incrementar així les possibilitats d’èxit de la intervenció, tractar les seqüeles, i prevenir la repetició.

Per abordar les possibles situacions d’AAS que tinguin lloc en una entitat esportiva, el CSD recomana que des dels òrgans directius es nomeni:

Un o una Delegada de Protecció.
Un Comitè Assessor, que serà integrat per la presidència de l’entitat i dues persones més (preferentment amb coneixements de dret, psicologia o medicina).

El protocol del CSD estableix dues fases a l’hora d’actuar en cas d’AAS:

FASE 1. Inici del procediment

En aquesta fase 1, el protocol del CSD estableix que el procediment s’inicia amb la comunicació verbal o escrita formulada per la víctima, el seu representant legal, o qualsevol altra persona que tingui coneixement de la situació d’AAS. També es podrà iniciar quan el/la Delegat/da de Protecció tingui coneixement de possibles casos d’AAS per qualsevol altra via.

El o la Delegada de Protecció ho posarà d’immediat en coneixement a la persona que ocupi la màxima responsabilitat de l’entitat i recollirà quanta més informació possible.

Dins del termini de 10 dies naturals des del coneixement dels fets, el o la Delegada de Protecció haurà d’elaborar un informe amb la seva corresponent valoració i propostes d’actuacions i lliurar-lo al Comitè Assessor.

La investigació haurà de realitzar-se d’acord amb els principis de confidencialitat, celeritat, prudència i amb la màxima sensibilitat i respecte per les persones implicades; prioritzant en els casos que hi hagi nens o nenes i joves menors involucrats la seva protecció i la prevalença de l’interès superior del o la menor en tot el procediment.

FASE 2. Reunió del Comitè Assessor

En aquesta segona fase, el CSD estableix que el Comitè Assessor s’haurà de reunir amb caràcter urgent per valorar l’informe i la proposta del Delegat o Delegada de Protecció, que assistirà a la reunió del Comitè Assessor amb veu però sense vot.

El Comitè Assessor haurà d’adoptar alguna de les següents decisions en el termini màxim de cinc dies hàbils:

Arxivar el cas per considerar que no hi ha hagut ni assetjament ni abús sexual.
Si de l’informe es derivés que hi ha indicis d’assetjament o abús sexual però no suficients per determinar la seva existència, el Comitè acordarà continuar el procediment designant com a instructor/a a una de les persones membres del Comitè. Aquesta haurà de realitzar les actuacions pertinents per determinar si s’aprecien indicis suficients de situació d’AAS. L’informe d’aquesta investigació s’haurà de lliurar en el termini de cinc dies hàbils.
En el cas que el Comitè Assessor conclogués que sí que s’ha produït assetjament o abús sexual, s’implementaran les següents mesures:
- Acompanyament, recolzament i assessorament a la persona afectada.
- Comunicació al Jutjat de Guàrdia o a la Fiscalia en el cas de menors.
- Qualsevol altre mesura que s’estimi oportuna d’acord amb la legislació vigent, i el Codi Ètic de l’entitat si en té.

Qualsevol altre mesura que s’estimi oportuna d’acord amb la legislació vigent, i el Codi Ètic de l’entitat si en té.

El protocol del CSD també especifica el procediment d’actuació a seguir en el cas que la víctima sigui menor d’edat.

De seguida que el o la Delegada de Protecció rebi el comunicat sobre un possible cas d’AAS que afecti a un nen, nena o jove menor d’edat, aquest serà posat immediatament en coneixement de la presidència de l’entitat qui informarà dels fets a la Fiscalia de Menors. En aquells casos que es tracti d’una situació exercida per persones alienes a la família del o la menor, també se n’informarà als progenitors.

És important que l’entitat esportiva porti a terme totes les actuacions necessàries per a la defensa i protecció del nen, nena o jove menor.

En definitiva, i malgrat que a la nostra entitat no hi hagi símptomes d’haver-hi hagut casos d’AAS, es tracta que totes les entitats facin accions en tres àrees: sensibilització, formació i creació de sistemes de denúncia.

Sensibilització

Informació a tota la comunitat que conforma la nostra l’entitat esportiva que els casos d’AAS tenen presència també en l’esport. I que l’entitat, amb la consciència d’aquesta problemàtica, es pren molt seriosament qualsevol indici o revelació de casos d’aquest tipus. En aquest sentit es recomana declarar oficialment que l’entitat segueix una política de tolerància zero vers qualsevol modalitat de violència sexual contra qualsevol dels seus membres -tant siguin persones adultes com nens, nenes i joves menors d’edat.
Sensibilització per a l’eliminació de prejudicis i tabús que fan que no es pugui parlar obertament d’aquest tema a les entitat esportives.
Reconeixement de les relacions de poder a l’entitat esportiva i promoció de la seva transparència i abordatge com a estratègia per eliminar les bases de l’AAS.

Formació:

Tal com diu la guia d’Emakunde, impartir formació als i les esportistes en temes de sexualitat que inclogui qüestions com, per exemple, el dret al control del propi cos; aprendre a posar límits en el consentiment i tipus de pràctiques en les relacions sexuals; identificar l’AAS; els diferents aspectes que influeixen en les relacions sexuals entrenador/a-esportista i la repercussió per la seva vida esportiva.
Realització de xerrades a principi de temporada per esportistes, familiars i persones adultes responsables del desenvolupament esportiu sobre la posició ferma de l’entitat esportiva en aquest tema i sobre les mesures de prevenció i d’actuació existents.
Desenvolupament de tallers específics pels cossos tècnics on s’expliqui què és l’AAS i com es detecta, s’actua i es poden desenvolupar accions de prevenció. La idea d’aquests tallers no és en absolut partir de la premissa que a les persones que hi assisteixen se’ls ha de dir com han de pensar i actuar respecte l’AAS. Ans al contrari, la idea és que els i les participants siguin proactives en els seus coneixements i aportin al taller noves qüestions, noves crítiques i noves maneres de fer per eradicar aquest mal. Però, sobretot, que es facin seva la lluita per a l’eradicació d’aquesta xacra.

Creació d’estructures i sistemes d’actuació:

Establiment d’una figura adulta de referència (Delegat/a de Protecció o també welfare officer – agent que vetlla pel benestar al món anglosaxó) amb la que es pugui parlar sobre qualsevol aspecte relacionat amb un possible cas d’AAS. Aquesta persona ha d’estar vinculada a l’entitat però ha de ser aliena a les decisions esportives de la mateixa; i millor si pot ser una persona amb coneixements o, com a mínim, amb interès pel dret, la psicologia, la medicina, la protecció dels infants i la igualtat i el respecte entre les persones.
Creació d’una comissió de treball de composició mixta (direcció, equip tècnic i esportistes) per elaborar un protocol propi d’actuació –inspirat en el protocol del CSD i en el d’Emakunde- de com s’ha actuar si s’arribés a detectar algun cas d’AAS. La idea d’aquesta comissió és que sigui proactiva i, desenvolupi actuacions que garanteixin la seguretat de tots i totes les esportistes de l’entitat més enllà de si la normativa legal té un caràcter vinculant o no en aquesta matèria.