Glossari de termes

Abús sexual

Es considera un delicte que atempta “contra la llibertat o la indemnitat sexual d’una altra persona” però, a diferència de l’agressió sexual, en aquest cas es tracta de situacions en que hi ha una agressió sense violència ni intimidació, però per la que no s’ha donat consentiment. És un delicte inclòs al Codi Penal dins del títol de “Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals”.

Agressió sexual

És un atemptat “contra la llibertat sexual d’una altra persona, utilitzant violència o intimidació”. És un delicte inclòs al Codi Penal dins del títol de “Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals”.

Àmbit públic i àmbit domèstic

L’àmbit públic és l’espai on es desenvolupa la vida laboral, social, política i econòmica. És el lloc de la participació i el reconeixement socials. S’identifica amb l’àmbit productiu tradicionalment assignat als homes.

En canvi, l’àmbit domèstic és l’espai dedicat a les tasques de la llar i a l’atenció, l’afecte i la cura de persones dependents. S’identifica amb el treball reproductiu tradicionalment assignat a les dones.

Assetjament sexual

La Llei 2007 per la igualtat efectiva entre dones i homes defineix l’assetjament sexual com “qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.”

Bullying homofòbic

Aquells comportaments violents pels quals una persona jove és exposada repetidament a l'exclusió, aïllament, amenaça, insults i agressions per part del grup d’iguals, en una relació desigual de poder, on els agressors se serveixen de l'homofòbia, el sexisme, i els valors associats a l’heteronormativitat. Poden patir aquestes situacions tant joves gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, però també a qualsevol persona que sigui percebuda o representada fora dels patrons de gènere més normatius.

Coeducació

Acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per tal d’aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. És un enfocament pedagògic transversal que va més enllà de l’educació mixta i de l’àmbit escolar. Un exemple de bona pràctica coeducativa és la visibilització de les aportacions que han fet les dones al llarg de la historia en tots els àmbits.

Empoderament (de l’anglès empowerment)

Procés pel qual una persona o un grup social desenvolupa i reforça les seves capacitats per tal de participar activament en la presa de decisions sobre la pròpia vida i la de la comunitat en termes econòmics, polítics o socials. La IV Conferència Mundial de les Dones, celebrada a Beijing l’any 1995, fa servir aquest concepte en referència a la necessitat de reforçar la participació de les dones en els processos de presa de decisions i d’accés al poder.

Estereotips de gènere

Conjunt de clixés, concepcions, opinions o imatges que adjudiquen característiques, capacitats i comportaments determinats a les dones i als homes. Per exemple, es diu que els homes són valents, decidits, arriscats, dinàmics, racionals, francs, etc. i que les dones són submises, sensibles, passives, tendres, pacients, bondadoses, etc.

Estructural

Aquell fenomen que es troba en les estructures socioeconòmiques, polítiques i culturals de la societat. Moltes de les desigualtats socials existents, com les de gènere o el racisme, per exemple, es troben a la base de l’estructura de la societat. Fenòmens com la violència masclista o el control sobre el cos de les dones són expressions d’aquesta desigualtat estructural de gènere, i per això s’han d’analitzar i afrontar des d’aquesta perspectiva macro, i no només des de la perspectiva micro de l’experiència o la responsabilitat individual.

Feminisme(s)

Moviment social i polític que té com a finalitat aconseguir la igualtat (jurídica, política, econòmica, d’oportunitats, de tracte, etc.) entre dones i homes. Si bé fa molts segles que hi ha persones que defensen la igualtat real entre homes i dones, les primeres manifestacions del feminisme com a proposta política organitzada van sorgir al segle XVIII. Actualment, el moviment feminista és tan divers que és més adequat parlar de feminismes, en plural. El feminisme té un doble vessant: és una teoria política (que analitza de forma crítica les relacions de poder entorn el gènere) i alhora és un moviment social (que reivindica, es manifesta i lluita tant en l’àmbit públic com en el de les relacions personals).

Feminitat hegemònica

Model orientat cap a la realització a l’àmbit domèstic, a la cura, la dependència, amb un missatge constant d’indefensió, debilitat i de necessitat de protecció. El seu model de sexualitat se centra en la satisfacció del desig de l’altre, la passivitat, la centralitat de l’amor.

Heteronormativitat

Règim social i cultural que imposa que la heterosexualitat sigui l'única sexualitat ‘normal’, natural i acceptada. Té també com a correlat la persecució i la marginació de les persones no heterosexuals.

Identitat de gènere

Conjunt de característiques psicològiques, socials i culturals assignades a dones i homes i que s’adquireixen en el procés de socialització de les diferents cultures al llarg de la història.

Igualtat formal

És la igualtat davant la llei, és a dir, l’afirmació de la igualtat de drets entre dones i homes en la normativa i la prohibició de tot tipus de discriminació per raó de sexe.

Igualtat real

Va més allà de la igualtat formal ja que suposa la igualtat efectiva entre els homes i les dones mitjançant mecanismes actius que promoguin la transformació dels costums i les estructures socials que perpetuen les desigualtats.

Interseccionalitat

Eina analítica per estudiar, entendre i respondre a les maneres en què el gènere es creua amb altres identitats i com aquests creus contribueixen a experiències úniques d'opressió i privilegi.

Masculinitat hegemònica

Model orientat a la realització a l’àmbit públic, l’agressivitat, la competència i la demostració de força i d’independència, amb una necessitat d’afirmar constantment la pròpia masculinitat. El seu model de sexualitat posa al centre la satisfacció del propi desig, l’acció, l’impuls incontenible. 

Masclisme

Forma de pensar i comportar-se en què s’atribueix superioritat i major valoració als homes que a les dones, a les que es discrimina.

Noves masculinitats

Models de masculinitat alternatius a la masculinitat tradicional hegemònica. Models de masculinitat basats en la igualtat, el respecte, el diàleg i els sentiments. Aquest moviment reivindica que no només són les dones qui han de canviar i amb qui s’ha de treballar, sinó que els homes també han de canviar i que aquest canvi de la masculinitat més tradicional beneficiarà les dones però també els propis homes. Aquesta línia de treball aprofundeix en l’estudi dels costos que els homes també paguen en una societat masclista i heterosexista.

Patriarcat

Organització sociocultural en la qual el domini de l’home estructura la totalitat de les relacions

socials. Ideològicament, el patriarcat naturalitza la valoració desigual i atorga superioritat i autoritat moral als homes sobre les dones. La seva supervivència es basa en la repetició d’uns patrons que a través de les lleis, tradicions, costums, educació, etc., reforcen els rols de dominació i submissió dels homes i les dones respectivament.

Perspectiva de gènere

Consideració de la variable gènere en l’anàlisi de les condicions, oportunitats, drets, polítiques, comportaments, etc. de les persones i de les institucions. Introduir la perspectiva de gènere és una forma d’interpretar la realitat i d’intervenir en ella que té com a objectiu la modificació de les estructures de desigualtat de gènere en tots els nivells i àmbits de la vida.

Rols de gènere

Conjunt d’actituds, tasques i funcions que s’atribueixen a dones i homes en una societat donada i en un moment històric determinat.

Sistema Sexe-Gènere

Interacció per la qual s’identifica la sexualitat biològica amb unes atribucions socials i culturals, limitant les possibilitats de desenvolupament de dones i homes. És un sistema d’organització de les identitats i també de jerarquització del poder, donat que atribueix un valor inferior a allò que defineix com pròpiament femení.

Socialització de gènere

Conjunt d’estímuls, tan formals com informals, que rebem al llarg de la vida i que ens condueixen a construir-nos com a homes o com a dones. Els principals agents socialitzadors són la família, els espais educatius, el grup d’iguals i els mitjans de comunicació, etc. 

Violació

És la forma més greu d’agressió sexual. El codi penal defineix aquest delicte com “accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies”.

Violència en l’àmbit de la parella

Violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat.

Violència en l’àmbit familiar  

Violència física, sexual, psicològica o econòmica exercida contra les dones i les menors d’edat en el si de la família i perpetrada per membres de la mateixa família, en el marc de les relacions afectives i dels lligams de l’entorn familiar.

Violència en l’àmbit laboral  

Violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre de treball i de l’horari laboral si té relació amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies:

1. Assetjament per raó de sexe.
2. Assetjament sexual.

Violència en l’àmbit social o comunitari

Comprèn les manifestacions següents, a més de qualssevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones:

1. Agressions sexuals.
2. Assetjament sexual.
3. Tràfic i explotació sexual de dones i nenes.
4. Mutilació genital femenina o risc de patir-la.
5. Matrimonis forçats.
6. Violència derivada de conflictes armats.
7. Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones, com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades.

Violència masclista

Violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.