La mobilitat a la ciutat de Barcelona ja no està únicament caracteritzada per una distribució modal tradicional (desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport públic i en vehicle privat) sinó que la innovació i la tecnologia actual fan que cada vegada proliferin més sistemes, com és el cas del vehicle compartit, que faciliten altres tipus de mobilitat i que, necessàriament, han de conviure amb aquells modes tradicionals existents.
Aquest increment de vehicles comporta una major ocupació de l’espai públic i una major presència de vehicles compartits vinculats a activitats d’explotació econòmica que està provocant en algunes zones la seva sobre ocupació i l’increment de la intensitat de l’ocupació de l’espai públic, en detriment de l’ús general de la ciutadania.
Aquests nous sistemes de mobilitat comporten, en cas de conviure harmònicament, un considerable valor als ciutadans, però en cas contrari, generen importants conflictes (tal i com s’ha demostrat en moltes altres ciutats), especialment amb els vianants, que en el cas de la ciutat de Barcelona, densa i compacta, representen el 46,5% del total de desplaçaments interns de la ciutat.
Actualment, Barcelona no disposa d’una regulació específica per a l’ús i l’ocupació de l’espai públic per part d’aquesta tipologia de vehicles i les normatives vigents permeten actuar en els indrets on es detecti un ús abusiu de l’espai públic per part d’aquestes empreses.
D’acord amb les competències municipals per regular l’ús de l’espai públic, i als efectes de donar prioritat a l’ús comú que d’aquest espai fa la ciutadania, front a l’ús privat de caràcter mercantil, la normativa té l’objectiu de donar resposta a la necessitat d’establir un marc regulador clar que permeti als operadors explotar els sistemes dels vehicles de mobilitat personal d’ús compartit i els cicles de més de dues rodes de forma segura i estable i, alhora, que permeti a l’Ajuntament definir els usos i espais determinats a l’espai públic, per tal de vetllar pel seu bon funcionament. D’altra banda, la normativa respon a la voluntat de potenciar i aprofitar les oportunitats d’aquests sistemes minimitzant els impactes negatius derivats de l’ocupació de l’espai públic.
Consulta pública prèvia
D’acord amb allò establert a l’article 133 de la Llei 39/2015, d'1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es va du a terme una consulta pública, amb caràcter previ a l’elaboració del projecte normatiu, per recollir l’opinió dels ciutadans i organitzacions més representatius potencialment afectats per la futura norma.
La ciutadania i les organitzacions que ho van considerar oportú, van poder remetre les seves opinions sobre els aspectes plantejats en la documentació informativa que s'inclou, entre el 19 de setembre de 2019 i el 18 d'octubre de 2019.