“La música és un llenguatge universal que ens iguala a tots i totes, independentment d’on vinguem i de la nostra situació”

27/12/2023 - 11:11 h

Acció comunitària. Entrevistem Jordi Farrés Xirinacs, director i ànima de l’Escola de Músics del Raval. Des de fa més de trenta anys, promou la música com a experiència per al desenvolupament personal, social i comunitari.

La música millora la vida de les persones i és un llenguatge que permet les relacions sense barreres. Amb aquesta premissa, l’Escola de Músics del Raval i el seu director, que en forma part des de l’inici, han esdevingut un referent de la ciutat: no només pel que fa a l’educació musical, sinó, sobretot, per la llarga llista de projectes socials i comunitaris que impulsen.

  • Posa’ns una mica en context: com, quan i per què va començar l’Escola de Músics? I quina ha estat la teva vinculació?

El 1992, al Raval, hi havia un grup de famílies que volia una educació musical per als seus fills i filles diferent del mètode clàssic: més activa, participativa i experiencial, tal com s’aprèn una llengua materna. Això s’aconsegueix tocant i experimentant molt, sense por a l’error ni buscant el perfeccionisme. L’impuls de l’escola va ser possible gràcies a la implicació i la il·lusió de les famílies, però, amb els anys, el projecte va créixer i la gestió va evolucionar a una cooperativa de mestres, cosa que avui ja no és. Jo hi soc des de l’inici, tenia 22 anys quan em van contractar com a professor i tot just començava la meva carrera, i ara, ja des de fa anys, en soc el director. Un projecte així requereix molta implicació i, tant per a mi com per a la resta de professors, és una passió per l’educació i per la música, més que una feina o un negoci.

  • Quins són els perfils de l’alumnat?

Tenim al voltant de sis-cents alumnes de diferents edats, des d’1 fins a 90 anys, que venen a aprendre música de diferents maneres: des dels més petits, que fan sensibilització musical, passant pels infants, que ja fan llenguatge, coral, grups instrumentals… i quan són joves, també oferim preparació per accedir a estudis superiors. De totes maneres, també tenim molts alumnes adults que només volen gaudir de la música, i moltíssimes altres activitats que van més enllà de les classes i que defineixen la vocació social del nostre projecte. Al llarg d’aquests trenta anys, hem pogut veure com la música oferia coses al barri: millora l’estat emocional de les persones, ajuda a l’èxit escolar, reforça la salut física i mental de la gent gran…

  • Com funcionen aquestes activitats? Ens en poses algun exemple?

Es tracta de fins a 165 grups diferents, tant al barri del Raval com en altres indrets del districte de Ciutat Vella, que, en total, sumen unes 2.800 persones participants: corals, espectacles musicals, grups de percussió, orquestres, orquestres d’ukelele… Apostem per la música com a llenguatge universal perquè ens iguala a tots i totes, independentment d’on vinguem i de la nostra situació cultural, econòmica o social: a aquestes activitats ve gent de tots els codis postals de Barcelona, que, d’una altra manera, no es trobarien ni es relacionarien, i aquí es barregen i creen vincles molt positius tant individualment com per al conjunt de la ciutat. Tot i que directament no rebem ajudes com a escola, ens les empesquem per no deixar fora ningú i busquem beques, mecenes, finançament del Pla de barris o del Districte per a algunes activitats…

  • Quines són les activitats que més t’apassionen?

Costa escollir, però, en general, ens encanta el fet de generar espais on la gent s’uneix i no perquè siguin professionals de la música sinó senzillament perquè són veïns i veïnes del barri, en molts casos de diferents edats, amb ganes de fer música. Això millora les seves vides i la del barri. Per exemple, puc parlar de la musicoteràpia que, des de fa més de quinze anys, fem als casals de gent gran de tot el districte perquè la gent que hi participa millora anímicament, està més activa, té menys dolors físics i fa grup i vincles socials. A més, també hem barrejat aquests grups amb infants als concerts de Nadal, i això crea relacions intergeneracionals molt especials. Un altre projecte destacat, que ja té 18 anys, és la Raval’s Band. Tothom que toqui un instrument de vent o de percussió hi pot participar, i actualment són una cinquantena de persones de diverses edats que s’ajunten un cop a la setmana per assajar i fan concerts a les festes majors i en altres activitats comunitàries del districte.

  • Formeu part de la Fundació Tot Raval des del seu inici. De quina manera hi participeu i què en destaqueu?

La fundació va néixer fa vint anys perquè al barri hi havia la necessitat de millorar les vides de la nostra gent i també la voluntat de trobar solucions conjuntes entre les diferents entitats. En el camí, hem aconseguit crear una relació constant i sòlida: ens ajudem entre nosaltres i treballem de manera cooperativa, i això crec que és el més valuós, perquè es barregen els àmbits social, cultural, educatiu, de recursos materials… Nosaltres participem especialment en les activitats culturals com, per exemple, el Festival de Cultura Raval(s), però també en totes les iniciatives en què la música senzillament és una eina per a la millora de la vida de la gent.

  • Quina història personal recordes més d’algú a qui la música hagi ajudat? 

Per aquí han passat molts alumnes als quals la música ha donat eines per al desenvolupament personal, però també laboral, i no només per ser professionals de la música, que n’hi ha uns quants, sinó més enllà. Recordo un noi que tocava molt bé el piano, però va estudiar economia. En una entrevista de feina li van preguntar què estava tocant en aquell moment, perquè al currículum havia parlat de la seva formació musical, i quan ell va explicar que estava assajant la Rhapsody in Blue, de Gershwin, un dels entrevistadors, que tocava una mica el piano, va entendre que, si era capaç de tocar una peça tan complicada, havia de ser molt treballador. El va contractar.