La substitució de la veritat per un relat interessat va ser el focus de la primera sessió de la quarta edició del cicle de debats ‘En clau d’Educació’, organitzat pel Consell Educatiu de Barcelona (CEMB), el Consell de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) i l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Titulat ‘La irrellevància de la veritat’, l’acte, celebrat aquest 7 de març a la sala Meier del MACBA, va comptar amb l’escriptor, hel·lenista, professor, traductor i cineasta, Pedro Olalla i va estar conduït per la periodista Milagros Pérez Oliva.
Ja des de la seva intervenció inicial, Olalla es va mostrar alarmat per la creixent falta d’interès per la veritat, per una desconnexió normalitzada del relat oficial respecte als fets i les evidències fruit de la generació d’una postveritat per part del poder per imposar un discurs amb independència de la realitat.
D’exemples d’això en veiem diàriament en els mitjans de comunicació, la política o les xarxes socials amb l’anàlisi tergiversada de les dades, la imposició de línies editorials per crear un estat d’opinió, la designació d’una agenda mediàtica al servei del poder establert o la descontrolada selecció de continguts generada pels algoritmes.
Segons Olalla, aquesta tendència ha existit sempre, però el que ha canviat és la nostra predisposició a acceptar de manera acrítica aquest discurs i sumar-nos a la seva defensa de forma bel·ligerant. En aquesta línia, l’escriptor i professor va apel·lar al públic assenyalant que l’actitud dominant és que la gent només està disposada a defensar la veritat, els valors i la justícia sempre que aquests coincideixin amb els seus interessos.
Al llarg del diàleg, tant Olalla com Pérez Oliva van expressar la seva sorpresa davant la facilitat en com s’ha imposat la idea que la veritat no existeix, que només existeix la percepció de la veritat. Un fenomen que, per Olalla, ha passat perquè hem perdut capacitat de serenitat, de reflexió i de context per poder reaccionar a realitats diferents de la nostra.
En la conversa entre Olalla i Pérez Oliva també es va parlar de la necessitat de donar eines a través de l’educació per tal de desmuntar discursos falsos i poder determinar què és veritat. Amb aquest propòsit es va fer un exercici de descodificació de relats de temes actuals com la crisi migratòria, els conflictes armats o l’economia i les finances.
Al final del diàleg es va donar la paraula a dues experiències convidades a la fila zero: l’associació Verificat, que es dedica a la lluita contra la desinformació i la manipulació a internet, i el grup IREF, que desenvolupa projectes com el Filosofia 3/18, que busca reforçar les habilitats del pensament crític dels estudiants a partir de la filosofia.
Les persones representants d’aquestes experiències, així com altres persones assistents del públic, van adreçar preguntes a Olalla relacionades amb què es pot fer des de l’educació per fer front a la problemàtica de la postveritat o com es dirimeix la finia línia que separa el pensament crític de caure en nous dogmes, entre d’altres.
Amb aquesta sessió es va posar en marxa una nova edició del cicle de debats ‘En clau d’Educació: l’educació davant la postveritat en l’era digital’. La pròxima sessió del cicle, que tindrà lloc el 21 de març, abordarà una resposta humanística als reptes de la intel·ligència artificial amb doctor en Filosofia, Joan Manuel del Pozo i la conducció de l’educadora social i antropòloga Marta Comas. L’11 d’abril tindrà lloc la darrera sessió del cicle, que se centrarà en l’educació per la democràcia i la intel·ligència artificial i comptarà amb el professor Mark Coeckelbergh i la conducció de la periodista Laura Aznar.
