Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

A la ciutat de Barcelona l’origen dels equipaments funeraris el situem en els diferents cementiris existents que, provinents de les seves originals implantacions, s’han anat incorporant i integrant en el constant desenvolupament de la ciutat. Actualment, i amb l’evolució dels temps, els equipaments funeraris han anat evolucionant fruit de les característiques i les necessitats que requereixen els serveis funeraris avui dia.

Els serveis funeraris són tots aquells que es presten des que es produeix la mort d’una persona fins la seva inhumació o cremació. Es tracta de serveis que són contractats pels familiars del difunt en circumstàncies especialment emotives i en un període de temps breu, en ocasions, sense la suficient informació o la possibilitat de comparar els serveis que ofereixen els diversos prestadors.

Històricament els serveis funeraris s’havien configurat com uns serveis essencials reservats als municipis i en directa connexió amb els serveis de cementiris. El primer canvi d’aquesta concepció el va dur a terme el RDL 7/1996, de 7 de juny, quin art. 22 va decretar la seva liberalització. Conseqüència d’aquesta liberalització és l’aprovació de la Llei del Parlament de Catalunya 2/1997, de 3 d’abril, de serveis funeraris; Llei que els continua definint com uns “serveis essencials d’interès general” que, no obstant, es presten des de llavors en règim de lliure concurrència per l’Administració, empreses públiques o privades.

En efecte, la liberalització dels serveis funeraris, basada en el component econòmic d’aquests tipus de serveis, no suposa la desregulació de l’activitat ni l’oblit de la seva vessant social i comunitària. Al contrari, en el marc de les competències que corresponen a cada Administració, la regulació de la prestació dels serveis funeraris apareix com a necessària per tal de garantir, d’una banda, que la competència en el sector funerari sigui real i efectiva per tal d’assolir uns preus accessibles, una prestació actualitzada de serveis i la llibertat d’elecció de les persones usuàries. D’altra banda, el marc normatiu ha de garantir la universalitat i la continuïtat dels serveis, fent especial atenció a determinats col•lectius o persones que, per la seva situació econòmica no podrien, sense ajuda, accedir a aquests serveis.

Des de la perspectiva de l’exercici de l’activitat, les ordenances vigents fins la data, aprovades amb posterioritat a la liberalització introduïda a l’any 1996, van regular de forma molt restrictiva tant l’exercici com l’accés a l’activitat de serveis funeraris introduint, en moltes ocasions, un règim d’autorització vinculat al compliment de condicions desproporcionades, amb la conseqüència pràctica de què el número d’operadors en el mercat dels serveis funeraris ha estat reduït.

Amb els antecedents explicats en l’apartat anterior, la proposta municipal per aquest pla especial es basa en establir els paràmetres urbanístics de regulació dels equipaments funeraris, tot partint de les determinacions que estableix l’Ordenança de Serveis Funeraris de Barcelona.

És en aquest context que s'inicia aquest procés d’informació i debat per tal de generar un debat ciutadà al voltant dels criteris i propostes de la regulació per la implantació o ampliació d’equipaments funeraris de la ciutat de Barcelona.

On els objectius principals d’aquest procés serien:

• Informar les entitats, sectors implicats i veïnat de les possibilitats reguladores del Pla Especial Urbanístic per la implantació o ampliació d’equipaments funeraris de la ciutat de Barcelona i recollir l'opinió i la visió al respecte.
• Promoure un debat ciutadà que permeti integrar diferents perspectives envers els principis bàsics de la normativa, o les potencials activitats complementàries a regular, així com per preveure i establir mecanismes que permetin minimitzar possibles efectes perniciosos per la ciutadania i persones usuàries dels espais on es preveuen ubicar.
• Facilitar el seguiment de la tramitació de la normativa.

Sessió informativa (25/07/2023):

• Acta de la sessió
• Document presentat a la sessió