Aigua, ciutadania, Barcelona: Perspectives i prospectives

Barcelona viu moments molt importants en relació amb l’aigua. Després de 150 anys de l’aprovació del Pla Cerdà, ha estat testimoni de la substitució d’un servei públic municipal per un servei privat que s’ha afermat i mantingut en les diverses conjuntures. L’adveniment de la democràcia municipal va suposar una certa intervenció pública municipal a través de l’autoritat metropolitana. La crisi econòmica va mostrar les insuficiències del model i va produir moviments en dos sentits: d’una banda, la creació de l’empresa mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua (ABEMGCIA). D’altra banda, l’aparició d’un intens moviment social que ha posat en qüestió el sistema de relacions entre l’Administració i les empreses privades del sector.

Tanmateix, aquestes dinàmiques, en plena efervescència, no són estrictament barcelonines ni es refereixen en exclusiva als serveis d’abastament d’aigua. La crisi social, econòmica i climàtica s’expressa en molts àmbits al país i arreu del món. Però el caràcter essencial de l’aigua fa que al seu voltant apareguin les qüestions més importants del debat: el dret d’accés, el control públic sobre el finançament i els preus del servei, així com la vinculació amb el fet urbanístic en què es desenvolupa el servei i que justifica la competència municipal.

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit intervenir per assegurar el control públic futur sobre aquest servei, i en aquesta línia ha organitzat el cicle de debats que es presenta aquí, amb especialistes que aportaran visions complementàries sobre els temes que hi estan relacionats.

Podeu inscriure-us-hi de manera gratuïta aquí.

23 d’octubre: “Geopolítiques de l’aigua per al segle XXI”, a càrrec de José Esteban Castro

Quines polítiques han guiat el control, gestió i distribució de l’aigua? I quins principis haurien de guiar-los? El professor José Esteban Castro reflexiona sobre aquestes qüestions.

30 d’octubre: “Aigua pública i aigua privada: la revolució de l'aigua a Barcelona”, a càrrec de Manel Guàrdia

Manel Guàrdia, professor d’història de l’arquitectura i de la ciutat a la Universitat Politècnica de Catalunya, analitza com ha evolucionat la gestió i titularitat de l’aigua a través de la història.

6 de novembre: “Els drets humans, l’aigua i el sanejament al món”, a càrrec de Leo Heller

Leo Heller, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el Dret humà a l’aigua potable i al sanejament, incideix sobre el dret humà a l’aigua i com s’ha tractat al llarg dels anys.

13 de novembre: “Gestió urbana: clavegueram i recursos hídrics alternatius”, a càrrec de Xavier Varela

Xavier Varela, director de Planificació i Innovació de Barcelona Cicle de l'Aigua SA (BCASA), explica com es gestiona l’empresa pública de l’aigua de l’Ajuntament de Barcelona.

27 de novembre: "Sostenibilitats urbanes", a càrrec d’Isabel Caro-Patón

L’experta en dret d’aigües Isabel Caro-Patón aporta la visió jurídica en aquest cicle de xerrades amb una anàlisi sobre les fortes tensions que existeixen a l’hora de regular la gestió de l’aigua.

4 de desembre: "Reptes i desafiaments en la gestió de l’aigua a Catalunya", a càrrec de Jordi Molist

Jordi Molist, enginyer de camins i director de l’àrea d’abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua, exposa els reptes actuals de la gestió de l’aigua.

11 de desembre: "Funció social de la regulació de serveis", a càrrec d’Anton Costas

Anton Costas, catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, conversa sobre les condicions exigibles a un regulador de servei públic d’aigua.

18 de desembre: “Polítiques municipals”, a càrrec de Joan Gaya

Joan Gaya, comissari del Memorial de l’Aigua, clausura el cicle de xerrades amb una conferència on explica les actuals dinàmiques remunicipalitzadores de l’aigua.