• Notícies d'interès

 Notícies destacades

  Juny 2017

El dret a la terra a Maputo

Una de les ciutats més afectades pel creixement urbà a l’Àfrica és Maputo, capital de Moçambic i situada al sud d’aquest país. Moçambic va encadenar la Guerra de la Independència amb la Guerra Civil i, durant  16 anys, va haver-hi un gran èxode rural que va fer créixer les ciutats de manera descontrolada. L’Ajuntament de Barcelona,  l’Ajuntament de Maputo i Arquitectura Sense Fronteres, treballen plegats, des del 2016, perquè la ciutadania de Maputo pugui obtenir el DUAT un títol, que es va establí el 1997, referent al dret de l’ús i a l’ aprofitament de la terra.  Mitjançant l’obtenció del DUAT es pretén donar poder a la població i defensar-la en front els processos urbans especulatius Aquest és un projecte que se centra en el barri de Chamanculo C de Maputo situat en la primera corona, amb una altíssima densitat i unes precàries condicions de salubritat i seguretat.

En aquest vídeo podeu conèixer el desenvolupament d’aquest projecte i la problemàtica en la que incideix. 

  Juny 2017

XII Premi de Recerca per a la Pau de la UB

El XIIè Premi Recerca per a la Pau de la Universitat de Barcelona,  ha estat atorgat al treball El auge de los partidos de la ultraderecha en Europa, de l’estudiant Adrián Agenjo, de l’Institut Montjuïc de Barcelona. En aquest treball, Agenjo identifica partits polítics d’ultradreta d’arreu d’Europa, analitza el seu ideari, en fa una anàlisi comparativa i exposa les teories sobre el seu apogeu.

El Premi de Recerca per a la Pau de la UB té l’objectiu de promoure l’educació per a la pau en els cursos de batxillerat i contribuir a generar cultura de pau incentivant la recerca en aquest camp. El Premi impulsat per la Fundació Solidaritat UB i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), el convoca anualment la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

El jurat, format íntegrament per professorat de la Universitat, en l’edició d’enguany també va destacar amb un accèssit el treball The economic crisis of 2008 as the cause that gives birth to new social reaction movements and phenomena, presentat per Marc Albàs, de l’Institut d’Auro de Santpedor. Igualment, es van concedir set mencions especials als treballs Història LGBTI+ a Espanya, d’Irene Vílchez, de l’Institut El Sui de Cardedeu; Síria, tan lluny, tan a prop, de Mar Martínez, de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus; Gramenet amb els refugiats, de Natàlia Camí, de l’Institut Torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet; Utopia per la pau. Alternatives i lluites anticapitalistes contra l’alienació de l’ésser humà, de Marc Domínguez, de l’Institut Bruguers de Gavà; La guerra de Síria i els seus refugiats, de Sabri Blaybel, de l’Institut Juan Manuel Zafra de Barcelona; Hibakusha. No one else should ever suffer as we have, de Guillem Ros, de l’Escola Freta de Calella, i La pobresa infantil a Vilanova i la Geltrú, de Jana Alonso, de l’Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú.

L’acte de lliurament del Premi se celebrà el passat 31 de maig, a la Universitat de Barcelona, presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias i conduït pel realitzador del programa Solidaris de Catalunya Ràdio, Adrià Bas. També hi van intervenir David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona; Maite Vilalta, delegada del rector per a l’Acció Social (en representació de la Fundació Solidaritat UB); Xavier Triadó, director de l’ICE, i Jaume Saura, professor de Dret de la UB i adjunt general al Síndic de Greuges de Catalunya, que va ser l’encarregat de llegir el veredicte del jurat. Així mateix, va assistir a l’acte Mireia González, regidora ponent d’Educació, Infància, Joventut i Polítiques d'Igualtat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

 

 

  Maig 2017

Cooperació amb Gaza en matèria de sanejament i reutilització de l’aigua

Una delegació d’experts de la Franja de Gaza ha visitat diferents instal·lacions de Barcelona i l’àrea metropolitana relacionades amb el sanejament i la reutilització d’aigua, per adquirir coneixements i experiència que puguin aplicar al seu territori amb l’objectiu de pal·liar la mancança d’aigua que pateixen.

La delegació, que inicialment havia de ser de vuit persones, finalment la formen només dues, com a conseqüència de les dificultats que el Govern israelià ha posat a la tramitació dels permisos. El sotsdirector de l’Agència Palestina de l’Aigua i un enginyer d’un programa de l’ONG Acció contra la Fam relacionat a l’aigua i el sanejament han pogut conèixer de primera mà algunes instal·lacions i experiències en la gestió de l’aigua que s’han dut a terme a Barcelona i l’àrea metropolitana.

“Conèixer de primera mà la manera com a Barcelona s’ha treballat la reutilització d’aigua depurada és de gran utilitat per als tècnics de Gaza, ja que l’única aigua de què poden disposar és la que hi ha als aqüífers de sota el seu territori”, afirma Jordi Cortés, responsable de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional. En aquest sentit, han pogut conèixer tècniques del drenatge urbà sostenible, a través del qual es provoca la infiltració de l’aigua de pluja mitjançant sistemes de porositat del terreny.

Els tècnics palestins s’han interessat també per les mesures relacionades amb les alternatives de recursos hídrics per a usos urbans i per les polítiques d’eficiència d’ús i estalvi de l’aigua que s’han aplicat a Barcelona.

En la visita ha col·laborat l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme i el Consorci Besòs Tordera, a més de Barcelona Cicle de l’Aigua SA (BCASA).

Llarg vincle amb Gaza

Barcelona té una llarga relació de cooperació amb Gaza, des que el 1998, juntament amb Tel-Aviv, va signar-hi un acord d’amistat i de cooperació per establir un pont d’unió entre els seus habitants.

Durant la darrera dècada s’han impulsat diferents activitats i projectes, com ara la construcció i reconstrucció del Barcelona Peace Park, un espai públic amb diverses zones lúdiques i esportives; la urbanització del barri d’East Al-Nasser, on les taxes d’atur són molt elevades i les condicions de vida, molt precàries; la rehabilitació d’habitatges danyats durant l’operació israeliana Marge Protector, i altres acords amb diferents ONG per treballar sobre el territori.