La pressió ciutadana dels moviments urbans i associacions veïnals especialment, que reclamaven poder participar en les decisions municipals i en la gestió dels serveis i equipaments col·lectius, propiciaren el programa de descentralització municipal com a projecte polític de reforç dels poders locals mitjançant l’aproximació de l’administració als ciutadans, un major coneixement de les seves necessitats i una millora de l’eficàcia de la informació, dels serveis a les persones i de la participació ciutadana en la gestió.

S’establiren unes primeres competències i una estructura representativa que quedà reflectida en el primer Reglament dels Consells Municipals de Districte, aprovat pel Consell Plenari Municipal el 21 de desembre de 1979. També es va definir el procés de descentralització que es concretà en el següent quadrienni.

El primer programa de govern va centrar-se en la millora dels serveis públics adreçats a la població, . dirigint l’atenció a millorar la vida de les persones Es creen noves àrees de govern de Serveis Socials, Joventut, Esports, i Descentralització i participació ciutadana, entre d’altres. El programa social marcà l’obra de govern d’aquest mandat: apropar l’administració municipal als ciutadans; promoure la seva participació; avançar en l’assistència i en la reinserció socials; escoltar els joves i els adolescents; centrar l’atenció en els infants i el sistema educatiu, i afavorir la vida associativa i cultural en els espais interdisplinaris dels barris.

Barcelona comptava amb 12 Districtes i 12 Consells Municipals, formats cadascun d’ells per 15 regidors i un president, representants de les diferents formacions polítiques i determinats pel percentatge de vot aconseguit a les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979. L’objectiu dels Consells Municipals de Districte era fonamentalment acostar l’administració als ciutadans.