El programa municipal de Cultura i Esports va convertir l’acció cultural en una eina de civilitat, de transformació social i de redreçament cultural de la ciutat.

El primer consistori democràtic va potenciar la descentralització cultural per fer arribar la cultura arreu perquè descentralitzar la cultura era fer democràcia ciutadana.

Recollint les iniciatives veïnals ja existents, des de l’ajuntament es va intentar ajudar i vertebrar iniciatives que anaven més enllà de la producció comercial o oficial. Es tractava de recollir el treball de base, fet des de l’associacionisme, i retornar a la ciutat aquesta feina en forma de mostres, cicles, exposicions, festes populars…

El nucli de la política cultural de la ciutat es va situar en la recuperació dels espais lliures (carrers i places), l’estructuració de la dimensió sociocultural i la traducció en programes culturals de la importància de les tradicions, tants anys desconsiderades o prohibides: les festes de la Mercè, la transgressió que va significar el Carnestoltes o el recolzament al teatre català amb el Festival del Teatre Grec, són els exemples més evidents.