Els serveis educatius municipals van treballar per «entomar i digerir l’allau de demanda social insatisfeta». Atesa la tradicional inhibició municipal franquista, es va completar l’inventari de les reparacions que caldrien per deixar el parc d’edificis escolars en condicions. L’Àrea d’Ensenyament redactava cada any un informe amb les propostes de les intervencions de conservació per cada escola..

Coincidint amb l’inici del curs escolar 1979-1980, l’Ajuntament va haver de front a una dura etapa de mobilitzacions socials, i el sector educatiu també va sortir al carrer. La demanda de més places escolars i més professorat foren les principals reivindicacions d’aquelles jornades.

La manca de places escolars va ser un problema recorrent al llarg de tot el primer mandat. Des de bon inici es va engegar un estudi estadístic per conèixer el panorama de localització escolar de la ciutat i poder determinar les zones del pla d’urgència, així com també la manca de places escolars.