Visió de la Barcelona dels anys trenta, una dècada marcada per profunds canvis polítics, socials i culturals que van transformar la ciutat.
Avions i zepelins
El Prat de Llobregat va tenir, al principi dels anys trenta, tres camps d’aviació: l’antic aeròdrom de la Volateria (1916), l’aeròdrom Latécoère (1919) i l’aeròdrom Canudas (1923). La idea de construir un aeroport civil de gran capacitat formava part d’un projecte aeroportuari català, amb un seguit de camps d’aviació disseminats pel territori. El del Prat, però, havia de ser una gran infraestructura pensada per connectar Barcelona i Catalunya amb Europa i el món.
L’arquitecte del GATCPAC, Antoni Puig i Gairalt, es va fer càrrec de redactar l’avantprojecte de l’aeroport i també d’una instal·lació per a l’amarratge del zepelí. En aquells moments, els dirigibles encara semblaven una alternativa moderna i pràctica per a vols de llarga durada i, models de gran capacitat com el Graf Zeppelin sobrevolaven l’Atlàntic amb línies regulars entre Europa i Amèrica.
Documents relacionats
Competències en aviació civil
La Generalitat, que tenia transferides les competències en aviació civil, va facultar l’Ajuntament de Barcelona per promoure la construcció d’un aeroport i un port de zepelins. 7 de febrer de 1933. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: P111. Ordenació i gestió dels transports, UI 56842
Invitació per a la inauguració de l’exposició
Invitació de l’alcalde Jaume Aguadé per a la inauguració de l’exposició de l’avantprojecte d’aeroport i port de zepelins, que va tenir lloc al soterrani de la plaça de Catalunya. 8 de febrer de 1933. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: B101. Actes protocol·laris, exp. 11 del 1933