Els bombardejos constants des de l’aire i també des del mar van obligar l’Ajuntament a gestionar la defensa passiva: construcció de refugis, instruccions per aprendre a reaccionar davant els diversos tipus de bombes, organització d’equips de salvament i assistència després dels bombardejos. Gestionar aquesta quotidianitat també volia dir deixar constància del detall dels atacs i de les seves conseqüències.