Barcelona en postguerra 1939-1945
Ensenyament
Històricament, l’Ensenyament havia estat un dels emblemes de la gestió municipal i, a partir de 1939, ho va continuar essent, però en unes circumstàncies radicalment diferents i contràries a l’esperit pedagògic que havia marcat els equips gestors d’abans de la guerra.
L’any 1940, l’Ajuntament era el responsable de l’educació infantil; de les escoles especials, amb la construcció de l’escola 26 de Enero i la recuperació de l’escola Vilajoana; de les escoles a l’aire lliure i de les escoles d’arts i oficis i les de formació domèstica, que formaven les noies en aquelles tasques imprescindibles per mantenir «la vocación femenina para las diversas labores del decorado del hogar, encajes de bolillos, bordado, ganchillo, etc. harto decaídas en la actualidad». Tot i la propaganda oficial, la manca de recursos econòmics i les prioritats de la política municipal dificultaven les activitats d’aquestes institucions.
D’altra banda, l’escola primària, després de la depuració sistemàtica dels seus professionals i el readoctrinament obligatori dels Cursos de Orientación del Magisterio, va esdevenir un instrument imprescindible de la dictadura per introduir polítiques d’espanyolització i propaganda franquista en els primers anys de l’educació dels nens i nenes de la ciutat.
Llibreta d'un alumne del Grupo Escolar Baixeras
Jordi Carbonell, Entre l’amor i la lluita. Memòries. Barcelona: Proa, 2010, p. 37
Detall d'una llibreta d'un alumne del Grupo Escolar Baixeras
Detall d'una llibreta d'un alumne del Grupo Escolar Baixeras, al carrer Via Laietana número 11. 1943 (AMCB K136 Avaluació d’alumnes, diaris de classe, 1943 IMEB-41.527)«...Amb l’amic Sallent, que estudia lliure el magisteri a més de Lletres, hem anat a la Normal, a la Rambla de Catalunya, a informar-nos. A part de l’aspecte dels interiors d’aquella casa, hi ha la insistència en el Movimiento. “La enseñanza es milicia” o bé “el maestro es un soldado de España”. [...] Ens ha rebut una senyora, més aviat corpulenta, que esmorzava al seu despatx, amb un diari per tovalles, donada l’índole oliosa del sandvitxàs que es cruspia i que ha continuat cruspint-se. Es veu que era urgent. Per començar ens ha dit una frase confraternitzadora com ara “pasen, pollos, y digan de qué se trata”, o una cosa així. El que és segur és que ha dit “pollos”. Ens ha advertit que a més d’estudiar molt, encara que ens convalidessin “clases”, deia, i a més, “aunque seamos catalanes” —ella també—, “debemos ser ante todo muy españoles”. No sé si ha dit “pero que muy”. Ja veig que no seré mestre amb títol.»
Joan Triadú, Dies de memòria, 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent. Barcelona: Proa, 2001, p. 176
Portada de la memòria publicada amb motiu de la inauguració de l'escola d'educació especial
Enric Vila Casas i Paco Candel, Memòries d’un burgès i d’un proletari. De la República al 23-F (1931-1982). Barcelona: Columna, 1996, p. 100-101
Imatges de les instal.lacions i de les activitats de l'escola d'educació especial
Treball de redacció del diari escolar dels alumnes del grup escolar Milà i Fontanals
Inauguració del grup escolar d’educació primària Reyes Católicos
Organigrama de les escoles municipals. Memoria 1941-1942
Ofici de la Junta Provincial de Primera Enseñanza
