Barcelona en postguerra 1939-1945

La majoria dels monuments de passat republicà i catalanista van ser desmuntats i retirats de la via pública; va ser el cas de l’estàtua de Rafael Casanova, el bust d’Enric Prat de la Riba, l’estàtua de Pau Claris i els monuments dedicats a Francesc Layret i el doctor Robert.

La intervenció més rellevant va ser la remodelació de l’obelisc situat a la cruïlla de l’Avenida del Caudillo amb passeig de Gràcia. A proposta del tinent d’alcalde José Bonet del Río, es va retirar el medalló amb l’efígie de Pi i Margall i es va desmuntar l’estàtua al•legòrica de la República, obra de Josep Viladomat. En lloc seu, s’hi va instal•lar «una figura que simbolice a España coronando a sus héroes cuyo recuerdo será evocado en un bajo relieve que llevará la siguiente inscripción: El día 26 de enero de 1939. Año de la Victoria. Barcelona fue liberada de la trama rojo-separatista por los heroicos soldados de España. La ciudad agradecida».

La remodelació es va encarregar a l’escultor i col•leccionista Frederic Marès, que, en els anys de postguerra, va estar molt actiu en el camp dels encàrrecs franquistes per reconvertir monuments, làpides, inscripcions, etc., o per erigir la nova estatuària de la dictadura a Barcelona.

Des de la seva inauguració, el 26 de gener de 1940, l’obelisc es va convertir en el punt de referència principal del franquisme ciutadà.