Barcelona en postguerra 1939-1945
Monuments
La majoria dels monuments de passat republicà i catalanista van ser desmuntats i retirats de la via pública; va ser el cas de l’estàtua de Rafael Casanova, el bust d’Enric Prat de la Riba, l’estàtua de Pau Claris i els monuments dedicats a Francesc Layret i el doctor Robert.
La intervenció més rellevant va ser la remodelació de l’obelisc situat a la cruïlla de l’Avenida del Caudillo amb passeig de Gràcia. A proposta del tinent d’alcalde José Bonet del Río, es va retirar el medalló amb l’efígie de Pi i Margall i es va desmuntar l’estàtua al•legòrica de la República, obra de Josep Viladomat. En lloc seu, s’hi va instal•lar «una figura que simbolice a España coronando a sus héroes cuyo recuerdo será evocado en un bajo relieve que llevará la siguiente inscripción: El día 26 de enero de 1939. Año de la Victoria. Barcelona fue liberada de la trama rojo-separatista por los heroicos soldados de España. La ciudad agradecida».
La remodelació es va encarregar a l’escultor i col•leccionista Frederic Marès, que, en els anys de postguerra, va estar molt actiu en el camp dels encàrrecs franquistes per reconvertir monuments, làpides, inscripcions, etc., o per erigir la nova estatuària de la dictadura a Barcelona.
Des de la seva inauguració, el 26 de gener de 1940, l’obelisc es va convertir en el punt de referència principal del franquisme ciutadà.
Plaza de la Victoria
Acte de commemoració
Monument a Rafael Casanova
Portada de l'expedient administratiu referent a la retirada del monument al doctor Robert
Joan Triadú, Dies de memòria, 1939-3940. Diari d’un mestre adolescent. Barcelona: Proa, 2001, p. 175 (21 de febrer de 1939)