Barcelona en postguerra 1939-1945

Durant els primers anys de la postguerra, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (F.E.T. y de las J.O.N.S.), el Partit Únic de la dictadura, va intentar jugar un paper principal en la nova vida ciutadana i en el conjunt del país. Per a exercir aquesta hegemonia, Falange seguia l’exemple dels altres feixismes europeus, el nazi alemany d’Adolf Hitler i el feixista italià de Benito Mussolini. Disposava de tres grans organitzacions pròpies, amb una incidència notable en la vida col•lectiva: Auxilio Social, Frente de Juventudes i Sección Femenina. En l’àmbit universitari, el Sindicato Español Universitario (S.E.U.) era el responsable d’organitzar la vida extraacadèmica dels estudiants.

La Sección Femenina era la responsable d’alliçonar i enquadrar les nenes i les noies de l’Espanya franquista. A Barcelona, com a la resta del país, la Sección Femenina duia a terme una notable tasca d’informar i formar les noies de la Nueva España: ser mares, abnegades i submises als marits, ser «los pilares del hogar», etc. A través del Servicio Social obligatori, l’organització pretenia culminar l’adoctrinament de les joves, en una barreja de discursos falangistes, nacionalcatòlics i espanyolistes, per tal d’incorporar-les, en una posició subalterna, a la societat de postguerra.

L’Auxilio Social, creat a Valladolid la tardor de 1936, molt aviat va assumir un paper fonamental, gràcies a la seva tasca assistencial i de beneficència, primer durant la guerra, i després a causa de les dures condicions de vida de la postguerra. A Barcelona, va tenir una gran projecció organitzant els repartiments d’aliments i productes de necessitat i les grans cerimònies de confirmacions i comunions de nens i nenes.