Barcelona en postguerra 1939-1945
La repressió cultural i lingüística
L’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit i situació que s’escapés del clos privat era sancionat amb tota mena de càstigs, que podien anar de l’expulsió del lloc de treball al pagament de multes econòmiques elevades.
L’espanyolització del país es va deixar notar immediatament amb el desplegament de tota mena de normes, escrites o no:
Castellanització i feixistització dels nomenclàtors de viles i ciutats.
Depuracions de biblioteques i censura estricta de llibres i revistes.
Ocupació de les grans institucions culturals de la ciutat (Ateneo Barcelonés, Real Academia de Buenas Letras, etc.), amb nous elements directius de confiança de la dictadura i l’aplicació de les grans línies ideològiques del nou règim.
Càstigs i sancions polítiques, laborals i econòmiques, per l’ús de la llengua catalana en l’àmbit laboral, en públic, etc.
Desaparició de la llengua catalana del nou sistema educatiu, i de totes les matèries científiques, històriques, lingüístiques, etc.
Liquidació de tota la premsa i de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana.
La manca de recursos econòmics
