Una conversa i exposició en homenatge al llegat cultural del flamenc popular protagonitzat per gitanos i gitanes.

En el marc del festival Calidoscopi Cultural 2024, l'Espai Avinyó proposa un espai de diàleg al voltant d'una mostra del Museo Flamenco Pop, un projecte expositiu i itinerant dirigit per la música i productora Cathy Claret, aquesta vegada realitzat en col·laboració amb l'escriptora Noelia Cortés.

Aquesta mostra ha estat organitzada amb el Servei d’Interculturalitat del Districte de Sant Andreu i la Biblioteca Bon Pastor, on s'inaugura el 5 de maig de 2024 amb una conversa entre Noelia Cortés, Cathy Claret i Paqui Perona de Veus gitanes (Romane Glasura), i amenitzada per Dj. Wará.

El flamenco pop vindria a ser la música popular protagonitzada pel poble gitano, el flamenc que es fusiona amb altres ritmes i que arriba fins avui en dia amb l'anomenat 'flamenc urbà'. Per tant, el sentit del museu és retre homenatge a les artistes gitanes i gitanos que des dels anys seixanta han aportat al patrimoni musical. També, com diu Cathy Claret, han estat invisibilitzades del llegat musical flamenc:

"El Museo Flamenco Pop sorgeix de la ràbia, de les ganes de desmuntar mentides sobre les músiques gitanes i de demostrar les aportacions a la música dels i les artistes gitanes".

En la xerrada, Paqui Perona i Noelia Cortés comenten sobre una història contínua de silenciament del poble gitano fixant-se en l'origen del terme flamenc, l'apropiació cultural, l'extracció del cant gitano dels espais d'intimitat, el "blanquejament" continu dels seus ritmes i expressions i la invisibilització de músics flamencs gitanos a tot el territori.

Aprofitant la posada en marxa de l'exposició i de les diverses activacions que es van donar, com Música gitana i espiritualitat al Bon Pastor, s'han fet esforços perquè la Biblioteca Bon Pastor incorpori canvis a llarg termini per remarcar les contribucions acadèmiques i literàries d'escriptores i escriptors gitanos a través de l'ampliació del fons bibliogràfic mitjançant l'adquisició de llibres. D'altra banda, es van fer canvis en la façana de la biblioteca per incloure la paraula en Romanó referida a la biblioteca: Pustikelin.

Ressaltem més reflexions del diàleg:

• "A les gitanes ens intenten explicar, des d'una perspectiva acadèmica, el que és el flamenc, tenint una figura com la d'Iván Periáñez, antropòleg, que t'explica per què el flamenc és gitano i per què no es pot aprendre en una acadèmia", comenta Noelia Cortés.
• Paqui Perona pregunta: "Què significa que després de la Gran Batuda, just quan els gitanos van haver d'amagar la seva identitat al més profund de la seva intimitat i comunicar-se amb el cant entre si, és quan apareix la paraula flamenc, sense els gitanos?".
• "Una altra mentida que desmunta aquest museu és la que diu que no existeixen dones cantadores gitanes en les últimes dècades, llavors vaig recopilar una pila de vinils de dones i una altra d'homes, i van per igual", afegeix Cathy Claret.
• "El flamenc va ser apropiat en el franquisme com la marca espanyola, creant un imaginari on els flamencs gitanos catalans s'associen injustament a la dictadura. Fixem-nos com dels anys vuitanta fins als nostres dies, músics gitanos han hagut de marxar de Catalunya perquè no tenien de què menjar", comenta Paqui Perona després d'una conversa amb el Piraña.

Finalment, et convidem a escoltar la llista de reproducció del Museo Flamenco Pop, des de Remedios Amaya fins als Yakis.