Sant Andreu

La comunitat ens succeeix. Ens succeeix realitzant-se impregnada d'interrupcions i represes, de celebracions i, també, de fracassos. Ens és impossible extraviar-la, encara que breguem amb el mite de la seva pèrdua, fins i tot de la seva negació. Res hi ha més comú que l'emoció davant els relats que travessen els nostres cossos individuals, perquè ho fan afectivament, i és precisament aquesta emoció pròpia i impròpia el que ens manté vinculats com a cos social. El projecte comunitari es desplega així amb tota la seva vulnerabilitat com una pràctica cultural interdependent, com un calidoscopi d'estructures singulars que es necessiten entre si.

És en aquesta particularitat múltiple i aquesta cerca de la trobada amb l'altre en la qual s'ha basat aquest programa: dialogant amb les implicacions asimètriques de la pràctica artística i les síntesis impossibles de què és allò de què parlem quan parlem de vida en comú. El resultat són fractals de diverses maneres de crear en comunitat, recuperant iniciatives grupals de base i cooperatives, iniciant projectes col·laboratius i processuals, connectant memòries amb altres contextos per a redescobrir-les.

Els equipaments públics, serveis i entitats culturals participants, també les absents, fan i refan constantment la seva comunitat malgrat tota adversitat. També els artistes i creadors contemporanis que treballen per generar un nosaltres que fins i tot real, encara no existeix, trobant en el procés i l'experimentació una manera d'impugnar el resultatiu i el productiu dels dictats disciplinaris.

Generar vasos comunicants entre territoris, contextos, persones, afectes, comporta necessàriament embolicar-se a vegades amb la mateixa xarxa que es fila. Habitar aquesta paradoxa no sols és un reflex de la realitat, sinó la creació d'un teixit viu per a un present més lliure.

Vanesa Peña Alarcón

Comissària