Historia de Sant Andreu
Tres Tombs - Sant Andreu
Historia de Sant Andreu

El terme o parròquia de Sant Andreu s’estenia per tot el nord i nord-est del pla de Barcelona, des de la muralla de la ciutat fins al marge del riu Besòs. Des del final del segle X i principi del segle XI trobem Sant Andreu com una parròquia dotada de jurisdicció.

La transformació de l’antiga església de Santa Maria de les Arenes —Santa Maria del Mar— en parròquia a mitjan segle XI va prendre a Sant Andreu de Palomar tot el territori situat a migdia de la riera d’Horta, de la travessera al mar. Sant Adrià, al segle XII, li va segregar la marina.

L’any 1310 es van definir els límits de l’hort i vinyet de la ciutat de Barcelona. En aquest territori s’inclouen les parròquies de Barcelona i les foranes de Sant Martí de Provençals, Sant Vicenç de Sarrià i Santa Maria de Sants.

El 1716, amb el Decret de Nova Planta, els poblats del pla situats fora de les muralles de Barcelona es van independitzar administrativament i van mantenir, només, la subjecció religiosa corresponent. És a partir d’aquí que aquests pobles comencen a tenir ajuntaments propis.

El 1811, el Govern general de Catalunya divideix el Principat en corregiments. El subcorregiment de Barcelona es va formar amb cantons, dels quals corresponien a la ciutat els de Llevant, Ponent, Migdia i Tramuntana.

L’any 1845, per una llei orgànica, es va unificar la constitució administrativa dels municipis de l’Estat. I és el 1847 que trobem la figura dels alcaldes de barri com a representants de l’alcalde.

A partir del 1854 comencen a enderrocar-se les muralles de Barcelona i creixen els primers eixamples de la ciutat. El 1878 la ciutat de Barcelona tenia 10 districtes i 53 barris.

Cap al 1880 el municipi de Sant Andreu estava dividit en cinc districtes o barris, que eren el barri del Besòs, Mercadal, Sant Pacià, Estadella i Roquetes.

L’Ajuntament de Barcelona, abans de l’agregació definitiva dels pobles del pla, ja havia sol·licitat en altres ocasions la seva agregació a la ciutat. La primera vegada va ser l’any 1879 i la segona, el 1885, fins que es va aconseguir el 20 d’abril de 1897.

El 22 de març de 1949 la ciutat es va dividir en dotze districtes, Sant Andreu va ser el districte IX. Aquesta divisió perduraria quasi sense modificacions fins a la nova reestructuració del 1984.

A partir de la Llei especial del municipi de Barcelona del 1960, s’encomana a les juntes municipals de districte la relació entre els òrgans superiors de gestió municipal i els ciutadans.

L’any 1979 es va produir la divisió del districte IX en dos, amb la segregació dels barris de Canyelles, Torre Baró, Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, la Trinitat Vella, Vallbona, Porta, la Guineueta, Torre Llobeta, el Congrés, la Prosperitat, Verdum, les Roquetes i Ramon Albó, que van crear el districte IX Nord, mentre que van restar com a IX Sud els barris de Sant Andreu, la Sagrera, Navas, el Bon Pastor i Baró de Viver.

L’any 1984, es va aprovar la nova divisió territorial de la ciutat, que es va establir en deu districtes, amb els noms de Ciutat Vella, l'Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Arran d’aquesta nova divisió, el districte de Sant Andreu recupera els barris de la Trinitat Vella i el Congrés.

L’any 1986, el 5 de desembre, el Consell Plenari Municipal va aprovar les normes reguladores de l’organització dels districtes i de la participació ciutadana, que donava carta de fe de la voluntat descentralitzadora de l’Ajuntament de Barcelona.

Mostra’n menys