Districte de Sant Andreu

Cap als anys cinquanta del segle passat, la família Ros i de Ramis va vendre setze hectàrees i mitja de terreny de la seva finca de Can Ros al Patronat d’Habitatges del Congrés Eucarístic acabat de construir per iniciativa del bisbe de Barcelona, el doctor Modrego. Polígon d’habitatges promogut per l’església —i no per la iniciativa privada o l’Administració com era habitual— i en un moment en què l’habitatge s’imposava sobre qualsevol altra consideració.

Es va triar el projecte d’urbanització elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marquès, i l’Ajuntament va aprovar, el febrer del 1953, el Pla parcial d’ordenació del barri.

Els eixos centrals d’aquesta urbanització van ser les places del Congrés Eucarístic i del Doctor Modrego. La parròquia de Sant Pius, que presideix la plaça del Congrés, ja era inclosa en la urbanització, però no es va construir fins més tard. Al costat de la parròquia hi van ubicar dues escoles —una de nens i una altra de nenes— conegudes com La Salle Congrés i les Teresianes (actualment escola Arrels).

El primer lliurament d’habitatges es va fer l’any 1954 i la darrera illa de cases, que eren d’una qualitat una mica superior a la resta, els anys 1967-1968.

L'herència americana

Quan l’any 1898 la monarquia espanyola va perdre la guerra de Cuba i l’antiga colònia es va independitzar, molts catalans que havien anat a fer les Amèriques van haver de tornar a casa i van construir residències que reflectissin la fortuna aconseguida a ultramar. Alguns d’aquests emprenedors van triar com a lloc de residència uns terrenys aleshores despoblats del districte de Sant Andreu, que no van trigar a ser coneguts com “el barri dels Indians”.

D’aquella època es conserven algunes cases, entre les quals la més destacada és, probablement, la coneguda com a Torre Rosa, de l’any 1920, avui transformada en cocteleria.