Sant Andreu

Les primeres mencions del territori que avui ocupa el barri del Bon Pastor són del segle XII, amb relació a l’impuls que va donar el rec Comtal a la indústria molinera. El rec Comtal conduïa les aigües des de la Mina de Montcada fins a la ciutat de Barcelona (actual plaça Nova), on encara hi ha restes de l’aqüeducte. Aquesta conducció travessava diversos petits torrents que anaven a parar al Besòs.

El Torrent de Sant Andreu s’unia amb el Torrent d’Estadella en un dels actuals vèrtexs del barri del Bon Pastor, anomenat d’Estadella. En aquest lloc va créixer, en etapes successives, el barri del Bon Pastor. En cadascuna d’aquestes etapes es va formar una barriada amb unes característiques diferenciades i que avui formen un tot. Són la barriada d’Estadella, la barriada Sanchis, les cases barates (Grup Milans del Bosch), les Carolines, i els nous blocs construïts per diverses empreses a través d’una operació promoguda per la Comissió d’Urbanisme.

La barriada d’Estadella va néixer exactament a la frontera d’aleshores entre Barcelona i Santa Coloma, que serien els actuals carrers de la Ciutat d’Asunción, de Fra Juníper Serra i la frontera amb Sant Adrià (punt d’unió de les sèquies Noval i Madriguera). A l’altra banda de la frontera, a Santa Coloma, l’alcalde Enric Sanchis aixecava el seu petit imperi industrial; allà l’any 1929 es va construir el grup de cases barates Milans del Bosch, i més al nord les de Baró de Viver. Més tard es va formar una barriada de casetes unifamiliars a la que avui és l’illa limitada pels carrers de Llinars, del Foc Follet, d’Enric Sanchis, i d’Estadella. Enric Sanchis va regalar a la parròquia el solar que ocupa l’església actual del Bon Pastor, i s’hi va començar a aixecar l’actual rectoria i un inici de campanar.

Durant la guerra, el barri va quedar desfet. A la postguerra va arribar mossèn Cortines (actualment hi ha una plaça al barri que porta el seu nom), que va convertir en barri el que eren dues comunitats enfrontades, i desateses. S’acabava la història de les cases barates i les barriades Sanchis i Estadella, i començava la del Bon Pastor. El nom del Bon Pastor va ser un invent del bisbe Irurita, l’any 1935, en què va donar categoria de parròquia al temple construït a les cases barates. L’esclat de la guerra havia deixat el nom en suspens i va ser mossèn Joan Cortina, nomenat rector el 1940, qui el va ressuscitar. L’any 1945, el barri, que pertanyia al municipi de Santa Coloma, es va annexionar a Barcelona.