Sant Andreu

La primera notícia escrita que es té del lloc que ocupa avui Sant Andreu data de l’any 992, en un document de permuta d’una heretat, entre Na Mel i l’abat Otó, on es consigna un lloc anomenat Palomar. No és fins al 1034 que surten junts els noms de Sant Andreu, patró de la parròquia, i Palomar, i es forma, a partir d’ací, el nom de Sant Andreu de Palomar. La parròquia de Sant Andreu es va consagrar l’any 1105, per primera vegada, i va ser destruïda dues vegades pels sarraïns. L’any 1132 el bisbe Sant Oleguer la va consagrar novament.

Els límits de Sant Andreu de Palomar anaven del Besòs fins a la serra de Collserola, i de Montcada al nord, fins a Sant Martí de Provençals cap a migdia. La riera d’Horta era la divisió amb Sant Martí.

La riquesa principal del poble era l’agricultura. Situat a la plana, la terra era fèrtil, ja que era terra d’al·luvió dipositat pel riu Besòs en temps prehistòrics. Aquesta plana era de regadiu, regada pel rec Comtal, sèquia que es va construir pels volts del 954 pel comte Mir, germà de Borrell II, per conduir l’aigua a Barcelona des de Montcada.

El que s’entenia per parròquia a l’edat mitjana no era tan sols una divisió eclesiàstica, sinó també administrativa. La primera denominació que es troba de la parròquia de Sant Andreu és en una escriptura de l’any 1004.

Els segles XI, XII, i XIII es van edificar uns quants casals entorn de l’església, i s’hi va formar el burg al darrere.

Tres segles més tard, ja es pot parlar de masies escampades per la demarcació del poble de Sant Andreu de Palomar, propietat d’una classe mitjana organitzada i independent que arrendava o cedia les terres en condicions que feien bona la formació de masies amb territoris extensos a l’entorn. Aquests arrendaments van originar la pagesia de Sant Andreu.

Al llarg dels anys es van anar formant els petits carrers entorn del carrer Gran, eix principal i antiga via romana.

El poble de Sant Andreu, amb els seus carrers i un desenvolupament més gran pel que fa a l’edificació, és obra de la darreria del segle XVIII i de les primeres dècades del XIX. Al final del segle XIX i principi del segle XX ja es trobaven empreses importants a Sant Andreu: Fabra i Coats, ENASA o Pegaso, Fàbrica Nacional de Colorants, La Algodonera (Vapor del Rec) i una bona quantitat de petites empreses i tallers.