La terra era de conreu, i se n’obtenien tota mena de cereals, verdures, hortalisses i fruites que consumien els habitants de Barcelona. La industrialització dels segles XVIII i XIX en va fer canviar la fesomia. La indústria es reduïa a mitja dotzena de fàbriques de certa importància: Hispano Suïssa (Pegaso), Fabra i Coats (La Española), sucursal de la tèxtil de Sant Andreu, Catifes Sert, Farinera La Esperanza (Inoxcrom), Nevín (fàbriques de productes químics), una fàbrica de sabons, la fàbrica de barrets Valera & Ricci, etcètera.
Aquesta franja estreta de terreny que era la Sagrera, estava urbanitzada entorn de la carretera de Ribes, eix que unia els actuals carrers grans del Clot, la Sagrera i Sant Andreu. La població, molt arrelada, d’aquest petit nucli, va rebre els primers immigrants durant els anys vint.
A partir dels anys cinquanta, amb la urbanització de l'avinguda Meridiana, més tard amb la desaparició de la Pegaso, i el soterrament de l’estació del nord, es va crear una barrera que va separar els barris.
Les places més importants de la Sagrera són la plaça de Masadas (abans mercat), plaça d’Elx, on hi ha l’església parroquial de Crist Rei, i la plaça de l’Assemblea de Catalunya (coneguda popularment com “la plaça de les rates”). El carrer més important és, avui, el carrer de la Sagrera.
