Història de la Sagrera
La plana que s’estenia als afores de la muralla de la ciutat de Barcelona, i que arribava vers el nord fins a les ribes del riu Besòs, i des dels aiguamolls del mar fins a la muntanya del Carmel, era coneguda amb el nom de Sant Martí de Provençals.
La Sagrera o cellera era l’espai sagrat que hi havia entorn de les capelles consagrades, dins el qual s’hi construïen cellers o dipòsits per guardar vins i sitges per als cereals.
La Sagrera és la Sagrera de Sant Martí. La capella de Sant Martí de Provençals, ara situada al barri de la Verneda, era l’església consagrada; i el barri actual de la Sagrera conserva aquest nom perquè ocupa l’antic espai sagrat entorn d’aquella capella.
Els límits de la Sagrera eren els següents: pel nord Sant Andreu (riera d’Horta - Cal Borni, on hi havia una caseta de burots); fins a la Torre del Fang pel sud (on hi havia un abeurador de cavalls); a l’est, el rec Comtal i la via del tren de Madrid-Saragossa-Alacant; i per l’oest, la via del tren del nord. La Sagrera era la zona de pas per anar al Vallès i al Maresme.
Centre de Documentació de La Sagrera