Una ruta per entreteixir el passat, el present i el futur de les iniciatives de costura solidària, artística i sostenible del Poble-sec, des de la perspectiva comunitària i cooperativa. 

La segona sessió del cicle Geografies tèxtils, realitzat amb l’Espai Avinyó i Acció Comunitària, proposa una ruta guiada amb l’Eroteca Cooperativa i amb la col·laboració de Caminantes (Grup de dones arpilleristes del Poble-sec), Espai Momu i Les cosidores (Coordinadora d’entitats del Poble-sec), el 12 de juny de 2024. 

Aquest primer recorregut per les faldes de Montjuïc és per conèixer el teixit associatiu relacionat amb l’ofici de la costura, comprendre la relació socio-històrica entre la costura, els moviments socials i el treball de la costura al barri del Poble-sec, i, sobretot, continuar teixint vincles entre cosidores i barris, aprofitant la presentació de la Guia de la costura comunitària a l’hivern. 

Comencem a Les Tres Xemeneies recordant la vaga de 'La Canadenca' del 1919, que va aconseguir la jornada laboral de 8 hores a Catalunya. Seguidament, passem per davant de l’Ateneu La Base, un projecte autogestionat que promou el mutualisme obrer i popular. Aquí, en analitzar la industrialització, recordem les resistències a l'explotació laboral i esclava a les antigues colònies espanyoles, on els industrials  indians extreien matèries primeres com el cotó per a la fabricació de tèxtils. 

Enfilant el carrer de Tapioles, passem davant La Raposa, espai transfeminista del barri. Tapioles, com altres carrers del barri, està vorejat d'edificis que la historiadora Júlia Costa descriu com el modernisme de la classe obrera, per la modesta grandària dels habitatges. Per Magalhaes, arribem a la plaça del Sortidor, on es trobava la font d’aigua principal del barri, afectada durant el segle XIX per les fàbriques, fet que va donar origen al nom del Poble-sec. 

Al Centre Cívic El Sortidor, fem la primera parada per conèixer a Caminantes, espai vinculat al Pla Comunitari del Poble-sec que ens mostren els seus projectes d'arpilleria mentre broden un llençol. Seguidament, al carrer Margarit, nom d’una família d’indians, visitem l'espai educatiu i autogestionat de costura Momu. Després, al carrer Elkano*, coneixem Les Cosidores, un projecte de dones grans en aliança amb la Coordinadora d'Entitats del Poble-Sec i el programa Baixem al carrer. Per finalitzar, ens dirigim cap al torrent dels tarongers, a Nou de la Rambla, al bar cooperatiu La Raiz, des d’on compartim algunes reflexions: 

*Tant Magalhães com Elkano són referències a exploradors clau en l'establiment de les primeres rutes marítimes per a l'explotació colonial europea dels segles XV i XVI.