La ciutadania de Sarrià - Sant Gervasi triarà el nom de la seva biblioteca

Participació. A partir del dilluns 10 de juny i fins al divendres, 21 de juny, els veïns i veïnes podran escollir el nom de la nova Biblioteca de Sarrià.

A partir del dilluns 10 de juny i fins al divendres, 21 de juny, els sarrianencs i sarrianenques podran escollir el nom de la nova Biblioteca de Sarrià, que s’està construint actualment a la plaça de Sarrià.

Els noms proposats per al nou equipament son quatre. D’una banda, el Districte de Sarrià – Sant Gervasi proposa el nom del poeta J.V.Foix i de la dibuixant Nuria Pompeia. D’altra banda, la Taula d’Entitats de Sarrià proposa el nom de la pedagoga Carme Serrallonga i de l’escriptor Emili Teixidor.

La votació es durà a terme de forma telemàtica a través del web Decidim.Barcelona. Hi podran participar totes les persones majors de 14 anys empadronades al Districte de Sarrià – Sant Gervasi i només es podrà emetre un únic vot per persona. Per superar la bretxa digital s’habilitaran sis espais presencials a cada barri del Districte, per a qui ho desitgi pugui rebre suport per emetre el seu vot digital.

Punts presencials de suport a la votació telemàtica

El Districte de Sarrià – Sant Gervasi habilitarà sis punts físics de suport a la votació, per a garantir que totes les persones que vulguin, puguin participar en el procés. Els punts de votació estaran oberts en les següents ubicacions i dates:

Quines son les candidatures per les quals es podrà votar?

J.V. Foix va néixer a Sarrià el 1893. Va ser un poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es definia com a «investigador en poesia». Fill del pastisser amb més renom del lloc, va estudiar a l’escola pública de la vila. A partir de 1916 es va integrar als grups d’intel·lectuals i artistes barcelonins. Comença a publicar textos abans de la Guerra Civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels cinquanta. A la postguerra, Foix es veu obligat a renunciar a tota la seva activitat de periodista i agitador cultural i va reprendre el negoci familiar de pastisser i, a la vegada, es va centrar en la reelaboració i publicació de la seva obra poètica. Paral·lelament, aniria ajudant i col·laborant amb els joves artistes catalans que rescaten l’art d’avantguarda català.

Núria Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia, va néixer a Barcelona el 1931 i va viure gran part de la seva vida al barri de Sarrià . Dibuixant, humorista gràfica i periodista, és considerada una de les poques dones que va fer dibuix humorístic al món. Formada a l’Escola Massana, es va dedicar una dècada llarga a la il·lustració a la les revistes Triunfo i Por Favor, on assoleix una primera identitat gràfica per a la qual fa servir el pseudònim que la farà famosa: Núria Pompeia. A continuació d’aquest intens tret de sortida, pel qual és considerada avui una pionera del còmic, esdevé alhora escriptora i editora a la premsa. El seu treball com a il·lustradora i humorista a la premsa resulta un cas extraordinari ja que és l’única dona que gosa dibuixar la vida de les dones i per la visió crítica i innovadora amb què treballava.

Carme Serrallonga i Calafell va néixer a Barcelona el 1909. Va ser pedagoga i traductora. El 1931 es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona on va aprendre llatí, grec, hebreu i àrab. Tot just acabada la carrera, el Dr. Josep Estalella l’engresca a participar en la fundació de l’Institut Escola (1932) a la seu de Sarrià, referent educatiu per la seva qualitat formativa. Amb l’esclat de la Guerra Civil, l’Institut Escola es veu obligat a tancar sota l’amenaça falangista. Tanmateix, el 30 de gener de 1939, dos dies després del seu tancament, un grup d’antics professors d’aquest centre decideix fundar l’Escola Isabel de Villena. Carme Serrallonga, una de les fundadores, n’esdevindrà mestra i, al cap d’un temps, directora. Aquesta institució, malgrat el franquisme, es va caracteritzar per l’ensenyament en català, el desenvolupament de la creativitat dels alumnes a través de la música, el teatre i les arts plàstiques, la coeducació i la no inculcació ideològica ni religiosa.

Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter, Osona, el 1932. Va ser escriptor, pedagog i periodista. I va escriure principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats i novel·la per a adults. Un cop llicenciat en Magisteri, l’any 1958 es trasllada a Barcelona i juntament amb altres companys funda l’Escola Patmos, que sobresurt per la seva línia de renovació pedagògica. Durant aquest període continua la formació acadèmica i estudia Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme. Va iniciar la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, així com reculls de narrativa pel públic adult. Va ser un assidu a les tertúlies radiofòniques i va escriure incontables guions per ràdio i televisió, així com articles per revistes pedagògiques.