L’avinguda del Paral·lel ha estat històricament el carrer dels espectacles de la ciutat de Barcelona. Inaugurada oficialment al 1894, en la primera dècada del segle XX, es va convertir en un lloc dedicat al lleure i la diversió de les classes populars barcelonines. Hi va haver més d’una desena de teatres, a més de music-halls, cafès, sales de ball i cinemes.

La profusió d’espectacles que s’hi oferien va donar lloc a tot un seguit de personatges, actors, actrius, cupletistes, com ara Raquel Meller, la Bella Otero, Carles Saldaña “Alady”, entre d’altres.

Però el Paral·lel també és l’escenari de les tensions polítiques i socials del moment. Els moviments catalanistes i anarquistes, el republicanisme radical i populista o el pistolerisme, tenien al Paral·lel un espai estratègic per a la trobada, la difusió i l’acció.

Així doncs, el Paral·lel era l’equivalent barceloní al Montmartre de París o al Broadway de Nova York però, a diferència d’aquests, va ser un espai predominantment popular i de masses que va donar lloc a uns espectacles genuïns, expressions dels conflictes socials i polítics de la Barcelona de la primera meitat del segle XX.

Donada la importància històrica d’aquesta avinguda, els llibres i altres documents sobre el Paral·lel formen un subfons dins de la col·lecció local de la biblioteca, i els destaquem amb una etiqueta amb la imatge del teatre de El Molino. Es poden localitzar a l’àrea general a la planta 1.